Cercador
Dos solitaris més
Un relat de: Thormall- Compartir:
Sento dolor
a cada alenada, a cada passa,
el que érem
s'ha fet miques
tinc cendra a la boca,
la pell d'escorça desfeta,
aquesta tardor que s'ha tornat hivern
i només en queden les fulles cremades
Ressegueixo el rierol
que a la riba passejàvem,
ara és un soroll llunyà
en el meu erràtic trajecte,
en la meva glaçada hora
Agafo la maleta
i baixo carrer avall,
dos solitaris més
per omplir aquest món.
a cada alenada, a cada passa,
el que érem
s'ha fet miques
tinc cendra a la boca,
la pell d'escorça desfeta,
aquesta tardor que s'ha tornat hivern
i només en queden les fulles cremades
Ressegueixo el rierol
que a la riba passejàvem,
ara és un soroll llunyà
en el meu erràtic trajecte,
en la meva glaçada hora
Agafo la maleta
i baixo carrer avall,
dos solitaris més
per omplir aquest món.
Comentaris
-
a Aleix de Ferrater [Ofensiu]Thormall | 15-01-2012
Aleix, la veritat es que el solitari no té perque dir res, trasmuta a dins seu el dolor, i l'expandeix. Tot es torna d'una altre color quant has trencat, quant has deixat neguit i plor i tens tristessa i desesperança. Merci per comentar.
-
a joandemataro [Ofensiu]Thormall | 15-01-2012
gracies Joan. Per desgracia m'inspira més un estat trist que una alegria desbordada, en aixó m'assemblo al Sabina.
-
Imatges en silenci[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-01-2012 | Valoració: 10
Un poema ple de colors de solitud, d'imatges que la dibuixen, de figures retòriques d'ai al cor, a l'estómac, al fetge. Llegeixo el poema i emmudeixo; al solitari és millor no dir-li res, ni tan sols "vinga home!". Ja parlarà, acompanya'l. Una forta abraçada.
aleix
-
gran poema thormall...[Ofensiu]joandemataro | 14-01-2012 | Valoració: 10
uns versos que desprenen gran melangia, aflició, tristor, soledat...
molt ben treballat, et felicito
joan
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
