Dos segles de soledat

Dos segles de soledat
sense ningú...
a qui donar-li tot l'amor,
que duc a dins,
des de fa tant temps...

Et vull donar el meu amor,
a TU,
només a TU.

He rebutjat altres amors,
només per TU,
per tenir-te al meu costat,
per que siguis sempre amb mi.

Em sento maleït,
a l'estimar-te i...
veure que no sóc correspòs...
a què m'estimin i...
haver de dir que no...
perquè penso en TU...
només en TU.

T'estimo a TU,
a ningú més...

Nevi,
plogui,
llampegui,
faci sol
fred o
calor...
el meu cor,
cos i
ànima són teus,
només teus...
de ningú més...

Dos segles en soledat,
esperant rebre el teu amor...

No em truques,
no em parles,
no em mires,
i jo...
et veig...
perquè t'espio...

Et veig gràcies als rajos del sol,
navegant entre els nuvols,
nedant en el cel,
buscan-te...
cridant als quatre vents...
el teu nom...
buscan-te...
a TU...
només a TU...

He estat esperant dos segles...
per trobar-te...
i ara que et trobo...
et deixo escapar...
per cobardia...
per no dir-te el que sento...
però...
et recuperaré...
remouré el cel i
l'infern si fa falta,
fins que et recuperi...
fins que tot torni a ser,
igual que abans...
on els dos èrem feliços...
l'un al costat de l'altre...

Un cop et recuperi...
tornaré a ser feliç...
amb TU...
només amb TU...

T'abraçaré i et recitaré,
a cau d'orella...
aquella carta d'amor...
que et vaig escriure i...
que no vaig deixar-te llegir...
per por de què reaccionèssis,
contrari als meus sentiments,
tot i que...
posaria la mà al foc...
de que tu senties el mateix...

Un cop t'hagui dit tot el que sento...
esperaré una resposta...

Si em dius no,
moriré a l'acte,
doncs seria,
com si em diguessis,
que no t'estimes més i...
això no ho puc fer...
no puc evitar,
els meus sentiments envers TU.

Si em dius sí,
viuré,
per fer-te feliç,
per estimar-te més,
si és possible.

Seré eternament feliç,
al costat,
de la persona amb qui somio,
tan quan dormo,
com quan estic despert.

Felicitat suprema,
AMOR infinit...

Dos destins,
un sol fi...

TU i jo...