Dos per una (bogeria)

Crida!Crida més fort!
Treu-ho tot, no t'amaguis...Crida!
No puc...
Per què?
Tota aquesta situació m'invalida...no puc cridar, no puc parlar, no puc plorar...és superior a qualsevol altre sensació...
No puc seguir així...però tampoc ho puc deixar...
Crida!!Escup!
No puc cridar, m'amago, m'escolto i m'avergonyeixo...no puc saltar, ni caminar...M'han près el somriure, el temps, la lluna...
Crida-li!no s'ho mereix!no t'estima!!
M'és igual, jo l'estimo pels dos, tinc el seu cor dins el meu, si el deixo, moro...no puc cridar..
Col.lecciono llàgrimes...col.lecciono els pocs petons que em dona...col.lecciono ràbia, impotència...
Crida!deixa'l!
Ell m'estima, a la seva manera...jo em conformo...
Però, Marta, t'estàs sentint?si, m'estic sentint..no pots ser dues...m'ho dic, m'ho repeteixo..
Marta!No pots ser dues!fusiona't !!Has de ser una!!
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!

Per fi...les veus del meu cap escapen...ja sóc jo, ja m'aixeco del llit...em torno a mirar al mirall girant-me enrera per veure aquell home que em fa patir, embolicat dins els llençols respira, respira profundament en un idioma que no entenc...el miro, dorm...és tant guapo, si m'acurruco al seu costat segur que m'abraça, vull fer-ho, però no puc...no m'estima....
Marta, desenganya't...
Ja tornem a ser dues...