Dos morts.

,

Estava en coma, desde feia tres dies.

Anna havia caigut en coma i els metges no feien mes que investigar per vore que podien fer.

Toni anava tots els dies a visitar-la, passava allí desde que acabava de esmorzar fins l'hora de sopar. Havia llogat un home perque es fera càrrec de les dos granges de les que era propietari.

La mare d'Anna estava alli les 24 hores del dia, pendent de la seua filla i de cada moviment que Anna no realitzava.

Per fi els metges van donar una noticia, es tractava d'una infecció molt greu que hauria pogut agafar al Brasil, on havien passat Anna i Toni les vacances.

Per a la jove hi havia dos alternatives.

Una d'elles era esperar, encara que els metges els havien dit que la possibilitat que despertara era d'una mil·lèssima entre un milió.
L'altra era una vacuna, una vacuna carissima que la despertava i la mantenia en vida minim 24h.

Minim 24h, això significava que igual podia durar un dia, que dos, que un mes, que un any.


La mare d'Anna preferia la primera, preferia estar esperant possiblement tot el que li quedava de vida a que despertara la seua filla.

Pero Toni, el que més volia era vore a Anna fora d'eixe llit, fora d'eixe hospital.
La mare li va deixar triar a ell, aixi que va comunicar als metges el que volien per tal que demanaren la vacuna, que havia de vindre de New York.

Toni va vendre les dos granges, que era tot el que li havia deixat son pare, i era tot el que tenia.

Cuan va tenir els diners va fer la transferencia al laboratori de New York, i li van comunicar que en dos setmanes tindria la vacuna.

En eixos 14 dies, Toni va pensar el que farien ell i Anna el temps que ella poguera aguantar.
Se li van ocorrer mil i una coses, anar a Argentina, el pais que Anna sempre havia volgut coneixer, passar uns dies a un hotel de luxe, i molts mes viatges, rutes, visites...

Van passar les dos setmanes, va arribar la vacuna i li la van posar.
Va tardar 5 hores en despertar-se.
Va obrir els seus preciosos ulls blaus, i el primer que va vore va ser al seu amor, a Toni que tenia els ulls inundats de llagrimes.

- On estic? - va preguntar
- Tranquila, estàs bé, estem tots amb tu. Ta mare esta fora.- li va anar explicant Toni

Preferien no dir-li res, ni el que li havia passat ni el que li podia passar després.

Li van donar l'alta el dia següent, que ja estava millor, més animada.

Ella i Toni van arribar a casa en apenes 30 minuts, anaven a passar la resta del dia junts.

Segur que va ser el millor dia de les vides dels dos, van riure, van plorar, van ballar, van cantar, de tot.
I cuan va arribar la nit, va ser la nit més apassionada que havien passat mai.
Volien apurar cada moment, per si no hi havia demà.

L'endemà va començar encara millor, van preparar les motxilles i se'n van anar a la platja, passarien el dia allí.

Després de dinar, el cel es va nuvolar, i Anna va començar a no trobar-se bé.
Van tornar a casa i van posar una película. Estaven els dos al sofà, i Anna es va adormir amb el seu cap damunt del muscle de Toni.

Cuan va ser hora de dormir, la va intentar despertar per anar al llit, pero no responia..

S'havia acabat, poc més de les 24 hores que els havia promés el metge.

Toni no podia suportar-ho.. havia perdut el que mes volia en tot el mon. L'unic que li quedava ho havia perdut..


L'endemà en la primera plana dels diaris de la ciutat hi havia una foto.. dos tauts junts.
El titular explicava la mort de dos joves a un pis del centre.
Ella per culpa d'una malaltia, i ell mort d'amor i de dolor, s'havia suicidat,

Els dos havien mort junts, volent-se fins l'ultim segon de les seues vides.