Dos euros amb potes

Un relat de: Epicuri

La pressa del matí irromp,
passadissos del metro.
Ballen neurones alegres
d'acordió, les ones


Carrincló.

El ritme electrònic
acompanya malament
la tonalitat.

Agraeixo les ones.

En sóc contrari a la mendicitat
...que es la mendicitat?
Com que guàrdia no soc
ni estic de servei,
cerco una moneda
d'agraïment.

...Cinquanta cèntims?

massa!
tinc les meves necessitats!
posem-hi vint cèntims
per anar fent
molt bons intèrprets
ens porten els vents.

Senyor!
se le cayeron...

Dos Euros!
del meu moneder sortits!
de mans suaus viatgen,
els porten dos dits.

Moltes Gràcies!
me'ls miro.

...volen anar amb ell!

I Giro.

Arriben a destí
Dring!
Adéu i gracies.
Diuen.
Discretament.

L'home absort
A refugi de la música.
Faig de tornada,
segona passada.
Agraeixo el do i el só.

Continuu
Vers la feina.
Música i músic
Continuen la seva.

Rodona
La moneda,
Segueix el seu camí

Poetes en metàl·lic
Poema de matí.

Amb presses.

Riuades de gent
Passen i passen.
Passadissos del metro.
Ballen neurones alegres
d'acordió, les ones.




Comentaris

  • res més cert Epicuri![Ofensiu]

    i alhora divertit. És la nostra vida diària reflectida "in situ"

    jo no sé mai què fer amb els que estan per terra o fent sonar la música...

    veig que tens una visió divertida, desinvolta i de bona `pasta. Molt bé!, és una manera esplèndida per anar per la vida: aquest passeig màgic i inquietant alhora.

    Epicuri: m'ha agradat trobar-te pels camins d'aquest univers meravellós que és RC

    Una abraçada i, que vagi bé el gat i la feina!!

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

426053 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com