Dos dies

Un relat de: Jam Malson
Eren poc més de la una de la matinada quan sortí del restaurant on havia estat sopant amb uns companys amb qui havia fet amistat tot just el primer dia de presentar-se en aquella associació. I ara, sol i nerviós, s’apropava al bloc de pisos on vivia, disposat a fer allò que en aquelles mateixes hores de la nit era del tot incapaç de fer només tres dies abans.

I en plenitud de la consciència, tragué el clauer de dins la butxaca de l’abric, l’agafà fermament entre les mans i triant entre el manyoc de claus, en un tres i no res en trobà la correcta. Llavors, ja davant del portal d’entrada a l’edifici, dirigí la punteta de la clau cap al pany, la feu lliscar forat endins i la girà un quart de volta en sentit horari. Tot seguit, empenyé la porta i entrà.
Aleshores, pujà les escales fins al segon replà. I una vegada davant la porta del pis, l’obrí amb la mateixa destresa amb què havia obert la del carrer; aquesta vegada, però, fent girar la clau dues voltes en sentit antihorari.

En aquell precís instant fou conscient que seria prou capaç de deixar enrere la foscor dels darrers anys. Deixaria enrere l’ampolla mig buida i les mil i una discussions amb l’última dona, de qui no sabia res de res des de feia temps. Deixaria enrere dormir al carrer per no poder caminar o per ser incapaç d’obrir el portal. Deixaria enrere el menyspreu tant dels veïns com dels vianants, quan de bon matí se’l trobaven jaient a la vorera, de vegades tot empastifat de vòmit. Deixaria enrere les cares de retret de la policia, les veus del no-tornis-a-fer-ho de les infermeres d’urgències, aquell to maternal de l’assistenta social.

Tot decidit, entrà al pis i tancà la porta molt i molt lentament, com si estigués tancant una part de la seva vida i alhora n’obrís una altra. I feu dues respiracions profundes, la primera per expulsar l’angoixa i la segona per carregar-se de força. I ja solitud endins, anà repetint-se mentalment, una vegada i una altra: Soc monofòbic alcohòlic i fa dos dies que no bec...

Comentaris

  • Una cara[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2018 | Valoració: 10

    Veig la cara del teu protagonista, en blanc i negre, amb un primer pla on es dibuixen perfectament les faccions de la cara, els cabells despentinats i, fins i tot, noto la seva tremolor. Però baja, endavant noi, la nova vida t'espera! Una abraçada.

    Aleix

  • Dia a dia[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-02-2018

    Dia a dia, nit a nit, sopar a sopar es va guanyant aquesta dura batalla contra l'alcoholisme que tan bé descrius.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

217 Relats

205 Comentaris

120302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.