Dos contes monosil·làbics

EL POU DE L'ELF.....de Copèrnic


- Ei! Em dic Cesc Bau i visc a Jou. Tinc un hort a on fa un bon sol. A molt a prop s'hi veu un riu i en el bell mig hi ha un pou molt fresc. Ja fa un cert temps, si fa no fa, pels volts d'Any Nou vaig fer-hi un tomb. Que sóc boig? No és ben cert que sents veus a dins del pou? Amb un xic de por, faig un cop d'ull. Tot ple de llot, no veig bé el fons. De tant a prop que vull fer el fit, caic tot jo a dins, fent un gran xaf. Moll, cot, veig un elf verd que amb veu lleu, fluix em diu:
- Sóc l'elf del pou. Sóc pres del duc, rei de la nit, que vol ser sol a tot el tros. Si em treus del fang, puc fer més gran el teu poc rang. Si em duus amb tu, el bon fat, sé de bon grat, que et pot fer ric. I si tu em dius de fer la cort i vols un niu en el teu mas i com a dot vols un camp ben gros, des d'ara et dic, que ja és ben teu,
- Quin cop de sort! Vaig i li dic. Si puc fer el cim, si més no a tall de boig, prenc el meu ruc i en un tres i no res et trec del pou.
Un cop a dalt, com un llamp, trec el ruc de la cort. Quan som a l'hort, li faig un nus amb un bon cap al volt del coll i dins el pou que se'n va el rest. Quan l'elf el té, el ruc i jo, com un sol cos, fem un bon tros. Quan l'elf ja surt i se li veu part del cap, la serp que no he vist, la tem el ruc . Fa un gran salt i el bon elf cau un cop més al mig del toll.
El veig al llot, més mort que viu, Se'n va la dot, el camp, ser ric i fer més alt el meu poc rang. La serp m'ha dat molt mal fat. Amb el cap baix, se'n va, com si res, cap el seu cau.


----ooo000ooo---


SEC I CURT ...de Calderer


Res no se sent, sols un so fi, el buf lleu del vent, i prou. Fa un sol fluix, calm. Un bosc, tot ple de pins i faigs; un hort amb solcs i alls i flors i gats; un camp gran de blat ros i alt i un pou sec i fosc. I la llar. De la llar, cap al cel, surt fum, d'un foc. I en un no res, un tret. Sec, fort, curt. Dins un cos que cau amb un cop sord. I un que fuig cap al nord.

-Què és?
-Un tret!
-On? Qui? Com?

Un crit fort. Un que surt, com foll de la llar.

-Un hom les! Un hom les!
-Un homeless?, No pot ser, molt llarg, poc curt.
-No, no, un hom les!
-Les? On?
-Al cap, a l'ull, d'un tret.
-I qui és?
-En Pol.
-Ell? Ai! No pot ser.

Cinc se n'hi van. Un diu:

-Per què? Per què?
-No ho sé pas.
-No se sap.

Cap ho sap. En Pol, les, jeu sol. El cos al sòl brut i ple de sang. Un toll gran, fosc, roig. Un tret a l'ull. Tot trist, molt trist..

-És mort?
-No mou un dit, mou el cap.

Cinc hi són, als cinc els dol. Es va fent fosc

-Li fa mal -diu un, amb un plor- I li prem la mà.
-Ai! Ai! -fa un que es diu Marc.
-Prou es mor, tots muts, ni un plor! -Diu com boig el que es fa dir Tort, pel gep que té. És el cap.
-Ai! Ai! No puc, que trist, quin cas! Tan bo com és!

Ni un so. El temps es fa llarg, poc a poc cau la nit i ja no mou ni un dit, ni el cap. Un li pren el pols i diu:

-És mort.
-És al cel, el Pol, en pau! -Diu un en un crit.

Tots fan un prec curt a Déu i dos se'n van, en Marc i el Tort, junts, cap al nord. Ni un mot, ni un plor, ni un crit.

-On van?
-Per al porc que l'ha mort.
-Ai del porc! Ja té ben bé la fi a prop.

El que ja no viu jeu sol, un cos trist i ert. No hi ha llum ja és de nit. Tot fosc: la llar, el camp, l'hort, el pou. Fa fred, fa vent. Se sent, lluny, un gos al bosc.

La Mort riu amb la falç a la mà.