Dos brevíssims, 2.

Ben cert el que m'has comentat, doncs llavors estic d'acord amb l'Aurora, ben mirat es tracta d'un parèntesi entre bofetada i bofetada! a la primera lectura no me n'havia adonat...

l'un de l'altre!
El primer: Una vida de disbauxa tan sols pot portar a un desenllaç cruel per a ell i per a qui no té cap culpa.
El segon : Traspua pau, serenor i placidesa.
Sempre és un plaer llegir-te, Anna.
Gràcies per les teves paraules sempre amables.
Una abraçada.

El primer està tan intrigant... i després el que passa... a la pressó. I el segon m' ha agradat més... l' home que es passa a una vida relaxant... i amb companyia. Estan molt bé. Un gran salut de Rafael Molero

Jo em quedo amb la segona...posats a triar m'agraden les històries que deixen bon regust de boca.

La primera, trista i impactant, la segona, el que hauriem de fer tots, procurar donar-nos algun descans a la vida i... esperar seguir vivint, seguir vivint millor vull dir!

Gràcies pel teu comentari, per aquest i per tots els que em fas.

Veig que totes dues som empordaneses, de soca-rel.
Hem vaig criar a Figueres, hi vaig viure fins els 18 anys. Sóc filla de pare empordanés i encara hi tinc familiars directes, apart de molts amics.
Tal i com molt bé dius, ens destrossen l'Empordà! Com recordo aquelles ballades de sardanes i menjades de flaona a El Far, les botifarres que anàvem a comprar a Vilatením, en una petita carnisseria que hi havia al mig del poble, arribant fins allà per una petita carretera amb canyes banda i banda que podies tallar-ne alguna i anar caminant sense el tràfec boig d'avui en dia, com recordo la Rambla, teniem una sabateria a tocar, al carrer Nou, com recordo les petites cales amagades de Cadaqués, en fi, vull recordar tot allò, l'aire sa de la tramuntana i no vull olorar la pol·lució dels cotxes i la brutícia que uns i altres deixem en qualsevol lloc pur, sigui amb edificacions innecessàries, aglomeracions de ciment que ens priven el paisatge i... les desgràcies que han arribat a fer en llocs com per exemple, l'Escala. Quin greu em sap haver de viure de records quan ho podria estar contemplant al natural si no ens hi posessin tantes ombres al davant, no caldria haver de recórrer a fotografies antigues per poder reviure el seu esplendor.
Tot i així, l'Empordà per a mi, segueix i serà sent GRAN I NOBLE!

Una abraçada.

Gemma

La primera ens mostra les conseqüències de la conducció inconscient, els efectes de l'alcohol desprès d'una nit de gresca. "A mi no em passarà", pesem tots, fins que ens arriba la dissort i hem de viure amb una mort a la nostra consciència.

La segona història és un parèntesi ( ) entre els problemes passats i els que han de venir. Res millor que prendre's unes vacances meravelloses a la vora del mar.

Salut!

He de dirt-te que la primera història m'ha deixat quasi sense paraules!
Curtetes però intenses històries. M'ha agradat tornar-te a llegir, que ja feia temps que no ho feia


Una besada!!
Marta :)