Dos anys

Un relat de: -

"Obre la ma...,
mira...

aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes,
i aquest diu: piu, piu, piu!
Que no n'hi ha pel caganiu?"


A casa hi tinc una estrella...
Un tresor...
Una poncella...

alegria espurnejant, incansable exploradora
simpàtica i geniüda, carinyosa i divertida
petonet de caramel, abraçada deliciosa
fadeta enjogassada, picardia innocent
mirada enlluernada, aigüeta de roses
carícia molsuda, oloreta de sucre
lluneta riallera, cabells de seda
alenada fresca, descobridora
joia de viure, cara de nina
tendre goig, nassarronet
sorneguera, reina nena
xerrameca, presumida
princeseta, xicarrona
panxolina, meravella
pubilleta, capriciosa
aventura, dolça mel
avellaneta, trapella
petitona, ballarina
preciosa, rosella
bonica, torronet
cirereta, rodolí
cap de pardals
múrria, trasto
comedianta
cigroneta
sol solet
estrella
...



22-6-2008

Comentaris

  • Aquest sí, te l'havia de comentar !...[Ofensiu]
    Fidel | 15-01-2010

    encara que amb retard, però sóc així de caòtic, i ahir mirant la meva filla toquetejant l'ordinador amb el web de RC obert, mira per on,. vaig pensar i recordar el que em vas dir.

    Res, que és preciós, Rosella. No "t'enfadis" pel dubte. Però m'he dit: dic preciós pel poema en si, o perquè estic en una situació semblant ???. Doncs la resposta és... ambdues coses. Visualment potent (l'estructura dels versos) i com està muntat, és original i, el més important -i lliga amb la proximitat i la identificació que he sentoit en llegir-lo- és tendre,molt tendre. És cert: si comptéssim la de vegades que els (o les) besem, les "atutxem" o abracem, la de cops que els diem mots (dimunutius o no) i frases per mostrar-nos i demostrar-los el nostre amor... Bufff, no les podríem contar.
    És vibrant (com t'ha dit algú altre enertadament, penso), sense treva. Com són ells i com ens sentim amb i per ells.
    M'agrada aquest tipus de poesia més "mundana", més propera, l'abstracció està molt bé, però a vegades (i ho diu algú que normalment se'na va per les barnques a la deriva de pensaments massa alts...) ens cal baixar al carrer o endinsar-nos dins de casa nostra, el qüotidià per copsar la bellesa i les satisfaccions que hi podem trobar dins.
    No se si m'he explicat prou bé...
    En definitiva, em commou, i això és el que compta.
    Perquè ser pare és increïble, però ser MARE a de ser la 'la hostia' (perdó per l'exabrupte però així m'ho sortit!). Perquè, i ara et dic un petit secretet i sense que pensis malament: a vegades penso que hauria estat genial ser... mare (l'alletament, el vincle amb el fill/a, la tendresa, el coixí, etc..., i no acabaria...). Malgrat ara el tema de la paternitat està canviant (almenys en alguns dels homes) i pren major protagonisme, i ha el vincle biològic (i social en part), i aquí el pare mai no hi podrà arribar, per molta tecnologia i progrés científic.
    Felicitats !!!!

    P.S.: I, altre cop, gràcies per implicar-te tant amb el tema dels millors poemes. Un caòtic com jo... sempre necessita un cop de mà.
    Buffff, quin rotllo t'he fotut: disculpa`m si t'he robat el tems daurat vital per romandre amb el teu fill/a (?), o sí t'he pres temps per fer poemes tan sentits com aquest. Gràcies.

    Fidel

  • Gaudeix-ne...[Ofensiu]
    onatge | 06-08-2008 | Valoració: 10

    intensament que l'estrella d'aquest cel que ara tens a casa, passa molt de pressa.
    Una vegada una àvia savia em va dir: que un fill és una malaltia que dura nou mesos, però la convalescència dura tota la vida...

    Sembla mentida com deixem que la vida ens passi tan de pressa.


    Salut.
    onatge

    -gràcies pel teu comentari, aj saps que no els rebo, com tants d'altres, però he fet una recerca...-.

  • Paraules ben dolces![Ofensiu]
    Bonhomia | 25-07-2008 | Valoració: 10

    Carai! Quin gran poema! A la que va dedicat ja es pot posar ben contenta!
    Pel que fa al teu comentari, si, es pot omplir el dia, però jo tinc dificultats per complir amb els meus deures. Com que tinc un transtorn esquizoafectiu, que abans era esquizofrènia ( avui m'han canviat el diagnòstic ) vaig a dos cantres de dia, i a més vaig a guitarra. Intento complir, però m'ho haig de prendre amb calma, doncs duc molt temps així. De tota manera, gràcies pels teus consells i sobretot per dir-me que et commouen els meus escrits: això m'ha afalagat molt!
    Fins a la propera...


    Sergi

  • molt i molt[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-07-2008 | Valoració: 10

    Molt vibrant. Jo cada divendres per la tarda jugo amb una neta, Xènia, de dos anys.

  • Tendresa petita[Ofensiu]
    bocidecel | 23-07-2008 | Valoració: 10

    Moltes felicitats, mare!
    Per tots aquests mots, pels instants i les persones provocadores dels mots, pels sentiments que vessen.
    Pels bocinets de felicitat que ens fas descobrir en cada paraula.
    Pels records que m'has fet reviure i pel calaix que m'has fet obrir. Un calaix on tinc desats uns sabors semblants, record dels dolços que he anat diluint a força de llepar i assaborir.

    Moltes gràcies.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

71966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com