Dormint amb tu

Un relat de: Tanganika
Dorms, amor o bastant amor, o si més no el suficient com per a haver continuat i poder dir 'amor', encara que sigui per estipulacions socials, que l'après qualla, s'enquista i es torna costum i només em faltaria dir-te 'papa' i que tu em diguessis 'mama', cosa que em fa riure...i no hauria.

Dorms i et necessito, com bé i tant saps, per adormir-me jo, al meu torn.

I podries haver pensat que era degut al teu escalf, al teu somriure naïf, als teus pijames gastats pel temps, regal de ta mare, tan ben triats al mercat de la roba, siguin de cotó supercardat o de llaneta, en funció de l'estació. Però no.

Dorms. Em vaig avesar a adormir-me sent-hi tu. Els anys i panys creen sistemes i el meu és aquest. Necessito sentir-te o passaré la nit en blanc.

És per això que, enyorant-te, foto unes quantes guitzes a l'aparell de cd, a tocar meu a la teva banda, al llit fet amb roba canviada avui que fa olor d'estesa al sol i al vent i té un tacte òptim i fa frufrufrú quan l'estrenes. Dono, i com ho vull, les guitzes, tot i que amablement i havent après on és el piu que s'ha d'activar per tal que comenci la teva musicassa gravada i amb el volum similar. No com a tu, que te les clavava amb nervi i insistència fins que em feies cas. I així, per fi, panxa amunt que si no hi eres t'hi posaves, t'engegaves i llavors era ben de debò: un roncar escandalós i rítmic que qualsevol garrí aprenent d'òpera hauria envejat. I jo, feliç, passant el llindar del regne de Morfeu gràcies a aquesta ritual sintonia.

Dorms, et penso, t'imagino, et visualitzo en l'estat oníric. Tu no hi ets: et va petar el cor, tot i que jo ja somiava.

Avui ha marxat la corrent i no tenia piles al portacds. M'he passat la nit recordant-te...i aleshores han aparegut records de quan m'eres de menester per molt més. Encara que, per inèrcia i còpia dels de casa teva i dels de casa meva, haguéssim inevitablement i estúpida acabat apel·lant-nos 'papa' i 'mama'.

Allà on ara dorms...no me'n ve cap vibració. Ni tan minsa com un 'snif' que em surt, com una més aviat imbècil mena de melangia.

Comentaris

  • Ens acostumem...[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-10-2016

    ...a dormir amb els roncs de l'altre, a les seves coses bones, i a les dolentes... Però no hi ha manera d'habituar-se a l'absència...
    Gràcies!

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).