Dones d'aire.

D'aquelles que van volant per la vida, transparents, però deixant marca per allà on passen.
M'han agradat molt tots els poemes de ''dones de terra'' i aquests... Són diferents, i ho expliques d'una manera que ningú altre sabria.

Una besada guapa!

Marta

No en va la Tao, com està escrit que deia el propi Lao -Tsé...per posar-li un nom, és un nom femení.

Que si existeix Baubo al diccionari?...i a les enciclopèdies!

De les deeses i mites mes vells de la humanitat. És una figura mitològica central fins i tot en l'obra de Nietzsche...Persèfone a l'Hades, és alleujada finalment per la vella Baubo...com ho fa mostrant-li el nucli de tota feminitat. El túnel pel qual totes les persones arriben a la vida.

Persèfone riu, finalment

"t’envolta i et fa girar,
ella papallona , tu, foc."

Com a dona molt d'aire que sóc...sí, és això!

Segur que també voles, tu!!!!

Apa, anem a fer la volta al món sense combustible contaminant i acompanyant els vents...si algú s'hi vol afegir. Vendrem tiquets i sortirem de la crisi?

Mena (no hi ha lligams, hi ha aire)

Amb aire o sense, benvingudes les dones! Siguen 'atrapables' o tan sols d'aire.

Salut i rebolica!

PS.
Crec que t'has avançat una quinzena! O és que ho portes toooooott endavant..
Siga una cosa o una altra, benvinguts els teus comentaris.