Donar-se a una terra

S'acomiada el dia i s'apodera del lloc
La més trista i densa obscuritat.
Et sents sol en la immensitat d'un espai pràcticament buit,
Encara per omplir.
Que amarg és tot quan no pots parlar
(Ni sentir, viure o somiar).

Tosques tradicions que,
Disparades des de darrere,
Amb tu acaben.
No per maldir...
Però amb inhumanitat.

Quantes mentides escrites sense parlar!
Quanta misèria!
Quanta culpa que pagar...
Doncs queda temps,
Però no voluntat.

Als enllorats ulls de ràbia,
Que sol hi roman centenària malvolença.
Els dic:
No podreu doblegar a qui lluita per la seva llibertat!

Abans morts que humiliats,
Sentiu?
Traïdors sense moral.

Per què creure,
Com si fossin veritats,
Tot just mentides,
Artificis
I falsedat?

Admetré el desordre,
Però, canviarà!
I fins aleshores,
Mai silenciaran sense lluitar.




Libertas.