Donant-t’hi encara les mil i una voltes

Un relat de: Nefertitis
Han passat cinc mesos i encara que he aconseguit petites metes i he seguit caminant endavant, encara hi ha quelcom que em frena. Sento que estic aferrada en un passat pel simple fet que em sentia estimada, desitjada. Les coses no eren fàcils llavors, els entrebancs seguien existint, però el simple fet de tenir una parella, una persona al meu costat amb qui compartir els meus sentiments ja em feia sentir feliç, forta. Però ara, amb el temps i analitzant tots i cadascun dels moments que vàrem passar junts m’adono de com et vaig sobrevalorar. Recordo totes les vegades que amb els teus comentaris em feies sentir inferior, m’empetities quan hem dies com no era capaç de saber quelcom que tu donaves com a coneixement elemental. Recordo les vegades que esperava un detall teu, somiant que un dia em sorprendries.
Quan finalment vaig ser prou forta per expressar-te tot el que sentia va ser el moment en que es va trencar la nostra relació. Vaig cometre molts errors, ho admeto. Creia que estàvem construint una relació sòlida, forjada amb material resistent, sofert... Però en realitat els nostres fonaments eren de sorra i la primera alenada d’aire va emportar-s’ho tot.
Avui m’adono que una vegada més, per por a la soledat vaig ser capaç de tot, fins i tot d’arrastrar-me per aconseguir que tornessis amb mi. No puc oblidar aquell: “la única solució és que tu canviïs”. Quantes vegades m’he preguntat en què vaig errar? Quantes vegades m’he culpat de no fer-te feliç? I mil vegades m’he perdut per camins laberíntics buscant una resposta. No obstant, també he après que no tot va ser culpa meva, que una relació és cosa de dos, que és molt fàcil buscar un únic responsable. Però amb tot, no he après a oblidar-te, a no trobar-te a faltar, a no estimar-te.
Em sento sola. Defujo els miralls perquè no vull enfrontar-me al meu rostre, a la meva persona... Busco desesperadament algú que em vulgui al seu costat, necessito sentir-me estimada. I m’equivoco una vegada més oblidant-me del més important; trobar-me a mi mateixa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

102 Relats

124 Comentaris

59552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.