D'onanismes

Les relacions personals d'en Josep sempre fracassaven. Era una persona normal, amb un físic no menys atractiu que el de la mitjana de gent. Tenia un bon status social. Oferia una bona dialèctica. Es relacionava amb gent de la seva edat.
Sovint es feia novia de nit i, després de ballar i beure, se l'enduia a casa seva. Allà es besaven i es deixaven anar; fins que un cop estaven despullats en Josep s'agafava el seu membre i el sacsejava amb força. Ejeculava al cap d'una estona. Sempre davant d'una mirada atònita. La d'una novia de nit que no es creia el que estava vivint.
Algunes noies ploraven i marxaven. D'altres l'insultaven. Fos com fos, sempre fracassava. Sempre menys amb la Rocio. Una noia andalusa que s'enamorà de veritat. Els primers cops que va veure com en Josep passava d'ella i es donava gust a si mateix, va riure. Després, però, el va dur de visita pels millors metges. Uns digueren que era homosexual, i que per això es delia tant prement-se amb força el seu membre viril masculí. D'altres digueren que era un obsés sexual incontrolat, que no podia reprimir-se ni canalitzar la seva excitació. Algun, fins i tot, digué que estava tarat i volia ser un Narcís.
Però ell només deia que tenia por de tocarles. Les volia per sempre eternes.