Cercador
DÓNA'M LA MÀ
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
DÓNA’M LA MÀ
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota un sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
Dóna’m la mà que el futur ja s’esgota,
i el nostra amor –aliment del passat–
sols es reviu com un cant, nota amb nota,
que s’ha fet gran amb l’amor que ens hem dat.
Dóna’m la mà que la mar de la vida
va acaronant peus i pensaments,
dient-nos que hem de perdre la mida
per estimar-nos en tots els moments.
Dóna’m la mà... dolça companya,
que el temps se’n va!
Mirem el mar des de dalt la muntanya,
que el sol es pon i l’estelat vindrà!
Josep Vendrell i Torres
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota un sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
Dóna’m la mà que el futur ja s’esgota,
i el nostra amor –aliment del passat–
sols es reviu com un cant, nota amb nota,
que s’ha fet gran amb l’amor que ens hem dat.
Dóna’m la mà que la mar de la vida
va acaronant peus i pensaments,
dient-nos que hem de perdre la mida
per estimar-nos en tots els moments.
Dóna’m la mà... dolça companya,
que el temps se’n va!
Mirem el mar des de dalt la muntanya,
que el sol es pon i l’estelat vindrà!
Josep Vendrell i Torres
Comentaris
-
acompanya'm en vida[Ofensiu]ales de foc | 14-03-2013 | Valoració: 10
boniques paraules per parlar del regal més valuòs de tots: l'amor
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
817810 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >