dona

Llàgrimes prematures
com les darreres llunes
que et gronxaven
els calaixos
plens
d'engrunes
de records i
de somriures.

Un xiscle
que llisca
entre cuixes nues
altra volta,
Setmanes
què són un dia...

...de buidar-te
les entranyes
i fer ulls clucs
entretallant imatges
difuminant presagis
damunt les bates blanques
amb les pestanyes plenes de pols
i teranyines porugues
que filen i juguen
l'esdevenir

DONA

des del primer dia.