DONA

Aquesta dona que no troves amb el pas del temps, és com tantes dones i homes que tots hem imaginat que trobariem. La personificació del amor que ens ha quedat per donar o per rebre. Sense pensar que segurament tenim a la dona o l'home pels que suspirem, més a prop del que ens pensem. Som nosaltres mateixos els que no veiem que la felicitat l'hem de buscar al nostre interior. No ens caurà del cel com un regal.
M'agrada molt el teu poema i m’agrada molt el final:

si quan vens, ets la mort, no m’ho diguis,
tancaré feliç els ulls i vindré amb tu.

És una dona que volta per les ombres del nostre cervell, per les venes d'aquell maniquí amb faldilles plisades, vermelles, amb la sang que ens vessa i la frescor de l'orxata i el desig abans de beure-la. Una meravella de poesia, un estil molt personal que em recorda a Gabriel Ferrater i un final de pell de gallina. Una abraçada Josep!

Aleix

Buscant l’amor, la solitud,
Sol en la follia del retrobament,
Potser ella no sap , ni tan sols..existeix

Josep , el guardo i el rellegiré, és preciós

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

"penso que et trobo dins un poema" m'he sentit molt identificada en aquest vers, quantes vegades busquem allò que ens falta en les paraules escrites d'un altre o en les nostres pròpies?
m'ha agradat molt el poema, tant directe, tant expressiu.
Encantada d'haver-te d'escobert.

Una bella poesia on deixes anar lliure el desig de la dona que cerques com ella, cabells al vent. Expressat amb el romanticisme de poeta que ho idealitza en el seu interior .
Et felicito pel poema i pel sant.
Una abraçada

si és que celebres el sant, i sinó també... et felicito pel poema

abraçades
joan

un cant al vent,
una poesia de desig.
Enhorabona. Una abraçada

aquesta dona idealitzada, ansiada, un enamorament a ulls tancats, i en el fons hi ha un gran sentiment de sol.litud

bon poema josep i moltes gràcies pel teu amable comentari
una abraçada
joan