Cercador
Dona t'estimo!
Un relat de: onatge- Compartir:
Dona t’estimo!
Enlaira’t
com les flors
que ningú
no trepitgi
la teva mirada
ni violi el teu ser.
S’ha d’obrir
la gàbia del patriarcat
i que voli la llibertat.
No hi ha sexe
fort ni sexe dèbil,
som persones,
la classificació
només és un invent
del masclisme
apoltronat a la
creença de posseir
la única veritat...
A la foguera del
sentit comú,
posem-hi
la brutalitat
l’estupidesa
la violència
la bèstia,
i de cada religió,
la negació
i la parida de por...
Que el capitalisme
no assassini mai
més a cap dona.
Com pot ser que
l’home nascut
de dona segregui
tanta mesquinesa
i tan poc amor?
Que ningú
no sigui més
que ningú,
però sí de tu a tu.
Dones per un dia
o un dia per la
dona, NO!.
Vida a la vida
i vida a la dona
SÍ!
Dona t’estimo.
onatge
Enlaira’t
com les flors
que ningú
no trepitgi
la teva mirada
ni violi el teu ser.
S’ha d’obrir
la gàbia del patriarcat
i que voli la llibertat.
No hi ha sexe
fort ni sexe dèbil,
som persones,
la classificació
només és un invent
del masclisme
apoltronat a la
creença de posseir
la única veritat...
A la foguera del
sentit comú,
posem-hi
la brutalitat
l’estupidesa
la violència
la bèstia,
i de cada religió,
la negació
i la parida de por...
Que el capitalisme
no assassini mai
més a cap dona.
Com pot ser que
l’home nascut
de dona segregui
tanta mesquinesa
i tan poc amor?
Que ningú
no sigui més
que ningú,
però sí de tu a tu.
Dones per un dia
o un dia per la
dona, NO!.
Vida a la vida
i vida a la dona
SÍ!
Dona t’estimo.
onatge
Comentaris
-
“Cóm pot ser que l’home nascut de dona...[Ofensiu]- | 15-03-2011 | Valoració: 10
...segregui tanta mesquinesa i tan poc amor?”
Cóm pot ser que entengui tan malament què és el respecte?
Cóm pot ser que valori tan poc la vida?
Gràcies per aquest cant a la dona, a la vida i a l'amor, onatge, ens calen homes amb sentiment!!
Una abraçada!
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394252 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com