Dona senzilla

Un relat de: AVERROIS

A tu dona estimada,
consol del meu pesar,
el cor et té dibuixada,
sense poder-te oblidar.

La figura és emblema,
que segueix el meu cor,
els teus llavis l'esquema
que em fa córrer el cor.

I ara et recordo dona,
encara al meu costat,
el pensament t'acarona
estimant-te de veritat.


Comentaris

  • La força de la memòria[Ofensiu]
    helena | 01-03-2006 | Valoració: 10



    És un poema d´amor on s´endevina
    una recança o un enyor inevitable.

    Conmou la força dels records
    que poden ser més sòlids
    que la vida mateixa.


    Gràcies per escriure.

    Una abraçada!

    helena

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!