Dona, mira què has fet

Mentre estaves repassant la meva modesta (per ara) aportació i m’enviaves el darrer comentari, jo feia el mateix amb la teva, força més abundant i amb relats prou extensos. Quan vaig reparar en el teu comentari eren quarts de tres, i ja no tenia “el chichi para farolillos”, que diu la meva sogra. M’he quedat amb aquest poema esfereïdor, que no vaig veure l’anterior passada, que em recorda Benedetti o Carlos Nieto, per la intensitat i la immediatesa.
Seguirem en contacte.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Això sí que és un poema de denuncia amb totes las de la llei.
Fa esborronar la cruesa del contingut i encara més sabent que és real i que per desgracia passa amb freqüència. Has copsat a la perfecció el pensament del matxisme criminal portat a l’extrem, la violència, la maldat... i a sobre creuen que tenen raó.
Et felicito Mercè, per un relat que no pot deixar a ningú indiferent.
Una abraçada

Fredia, mira què has fet: m’has esborronat la pell i la consciència!

I no perquè no sabés abans de llegir aquest poema que el que diuen els seus versos és cert, una realitat vigent encara malgrat el pas del temps, el canvi de segle, el progrés de la ciència i un etcètera innecessari d’enumerar ara i aquí.

Ho has aconseguit per la forma directa i contundent amb què els mots criden i denuncien, constaten i subratllen fets, actituds, sofriments, injustícies que no poden de deixar indiferent a ningú.

Un poema excel•lent!

Encara esborronada, t’envio una abraçada dolça com una Mona de Pasqua,
Unaquimera

Guau! Quin poemàs de denúncia que t’ha sortit!

Malauradament, segueix essent vivint en els tems que vivim!

Gràcies en nom de les dones que podrien signar tot allò que exposes.

Ens seguirem llegint!

Núria

Benvolgut/da:

Aprofitant que ara ve Setmana Santa i potser disposaràs de temps lliure, et voldríem recordar, de nou, que segons les bases del Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia, hom pot presentar fins a un màxim de 2 poemes al certamen.

Bases: enllaç

Si aquesta fos la teva intenció, no oblidis que el termini de la convocatòria finalitza el 30 d’abril de 2011.

Gràcies per la teva participació,


ARC

cal denunciar-ho i crida ben fort , sense embuts ni mascares.
enhorabona un poema colpidor que posa la carn de gallina.
Et convido al meu crit, hem coincidit ,gairebé amb el tema.
enhorabona
avant i ben amunt

ni en el fons ni en recursos literaris, és justa la mesura, directa a la diana de la malevolència, doncs n’hi ha d’haver molta per a causar tant de dany i sofriment. Felicitats, Fredia, un bon poema de denúncia.
Fins dissabte, molts petons!!

Benvolgut/da:

Et recordem que segons les bases del Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia, hom pot presentar fins a un màxim de 2 poemes al certamen.

Bases: enllaç

Si aquesta fos la teva intenció, no oblidis que el termini de la convocatòria finalitza el 30 d’abril de 2011.

Gràcies per la teva participació,


ARC

Ostres Fredia ! Quantes veritats i què ben expressades! Realment és espantós que, en el segle XXI encara hi hagi dones que visquin en circumstàncies tan
colpidoresi i esfereidores.
El teu relat ha fet que un crit em surti de l'ànima :Ja ni ha prou d'aquest domini masclista per a totes aquestes pobres dones.
Et felicito perquè ho has descrit sense embuts i dient les coses pel seu nom.

Una carinyosa abraçada.

T'he posat un deu perque no hi ha la possibilitat del mil. M'interessa molt el feminisme sobretot pel que fa als pudors inhòspits sobre la terra declarats com a sagrats. Miln ngràcies per donar-me, sense voler, l'oportunitat de llegir un relat tan important per a qui el sàpiga entendre, superes per molt, però per molt, la cançó Itxpoiten de Negu Gorriak, en aquest relat, t'ho dic molt de debò.


Sergi

Amb paraules directes i sinceres, inspirades en una punyent i menyspreable realitat, commous el cor de qualsevol persona que tingui sentiments. No t'ha calgut pàtines de recursos poètics per aconseguir un bon poema de denúncia; la teva humanitat ha estat suficient. Et felicito, Frèdia.

i ben senzill, la poesia ja és això, pou on descarregar la consciència i revitalitzar els adormits. Poesia, engrunes de realitat que a voltes fan mal, a voltes ajuden. Llàstima que ens sigui tan fàcil tancar els ulls i dir-nos que això no va amb nosaltres. La veritat fa mal, i n'hi ha tant de mal pel món, i és bo fer-lo veure, parlar-ne. Som encara nadons que volem sempre tenir la raó, fins quan fem mal a algú pel seu bé... és irònic, està clar.

Bona feina Fredia!

Ferran

Tens tota la raó del món i crec que et quedes curta encara. Gran poema portat amb força, realisme i bellesa alhora. És molt culpidor, siguis home o dona qui el llegeix, sense deixar-te indiferent. Tothom que el llegeixi reaccionarà d'alguna o altra manera i la poesia de denúncia és això, commoure les conciències. Ho has aconseguit amb aquesta gran poesia. Felicitats! Una abraçada.
Aleix

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC

és que encara avui dia tots aquests horrors que exposes segueixen vigents. Grans parcel·les de món on la personalitat de la dona resta totalment anul·lada i els animals són més ben tractats. Un poema/denúncia que brama per ell mateix i t'omple el cos de ràbia, d'impotència i amb una necessitat de fer un crit al cel dient: Prou! Mireu que fan els homes! Merda de cultures! D'incultures!
Els teus versos m'han encès del tot i això ja saps que diu molt d'un autor. Fredia, et felicito per denunciar el que, malauradament, tots sabem i no arribem a aturar.
Una abraçada ben forta, maca!

Mercè