Dona grega a la vorera

Un relat de: Ogigia
Ell m'ha dit:
Aquest matí
t'he vist al carrer, caminaves
amb ales translúcides,
resolta, clara en el misteri.
T'has aturat de sobte
i, amb un gest elegant,
t'has inclinat,
alguna cosa et passava al turmell.
Desitjava tocar-te
allí mateix, a la vorera,
per apreciar la música
desperta
de la teva pell.


Però ell desconeix el meu nom:
em dic Niké
i només m'entretinc,
coqueta, ajustant la cinta
de la sandàlia
per retardar la victòria
a la ciutat,
per escoltar el desconcert
d'un somni interromput.

Comentaris

  • Vós sí que sou[Ofensiu]
    Narcis08 | 19-08-2011 | Valoració: 10

    Niké, victoriosa en l'afer poètic! Felicitats, i passi per ca meva, potser li agraden les meves muses...
    Abraçada, i parakaló!

  • wauuuuuuuuuuu....[Ofensiu]
    teresa serramia | 25-04-2011

    que suggerent!!, que delicat!!, que soberg!!
    felicitats...............Ogigia...............dona grega..........catalana...............

  • Atracció a la vorera[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2011 | Valoració: 10

    Qualsevol espai és digne per a gaudir d'una atracció. I una vorera, també. Gran, gran poema de descripció concreta, precisa, de frases curtes que es retenen,imatges joganeres, incitants.El teu estil em recorda la poesia anglesa o alemanya del segle XX. Una imatge, deu reflexions en acabar. M'ha encantat. Una abraçada i records a la Niké. (Per cert, què vol dir Niké en grec?).
    aleix

  • poema que desprèn encant i tendresa,,,[Ofensiu]
    joandemataro | 13-04-2011 | Valoració: 10

    amb la música de fons del saxòfon, s'entenen els teus versos. Felicitats pel poema i per la teva participació als reptes, que no és fàcil.
    Aprofito també per agraïr-te el teu vot al meu poema en el mateix melorepte
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10