Dona d’espígol

que t'arriba a l'ànima d'un poema molt reeixit. Paraules entenedores, ben triades i amb una forta plasticitat, m'ha recordat l'estil d'en Martí i Pol. Seguiré llegint-te, m'agrada!

PD: he deixat un comentari d'aclariment al teu sobre el meu sonet "En vida", gràcies per les teves paraules!

... i tenim sort de que l'hagis compartit amb nosaltres!
Hola Atlantis, ket estiu he estat "fumuda" i crec que ets en la teva la quinzena, o això ma semblat veure en el Fòrum. Uiii un xic més i arribo tard. No podré llegir-te un munt com m'agradaria, perquè vaig molt enrederida en coses varies, i a més son les festes de La Bisbal,però ja saps que et segueixo. Espero localitzar el quinzenari que anava abans de tu, perquè me l'he begut!!!
Un poema mes que adient per presentar-te. Quant de temps ha de passar a vegades, per poder treure coses que tenim a l'interior com ara escriure.
Anna

Qui després de perdre aquesta dona d'espígol no cercaria amb frissança recuperar-la, tornar-la atrobar de nou?, i, enmig de l'agonia ressucitar-la com l'au fènix.Em captiven els teus poemes. Espero que ens seguim llegint

un plaer llegir-te i compartir la poesia amb tu

una abraçada des de mataró
joan

No paris mai!

Abans de res, moltes gràcies per la felicitació. estic molt content i encara dalt del núvol. I llegir un comentari com el teu i un poemàs com aquest, escalfa tendrament l'ànima. espero que aquesta dona et perfumi la mà, la faci treballar de versos plens i espero anar-te llegint. Una forta salutació i una abraçada.

Aleix

i el que hi dius. Molt delicat, molt íntim.
Que no es perdi, aquesta dona!

Jo, darrerement sóc dona de fonoll (coses meves!)

Mena (gràcies pel comentari a 'Irremeiablement te'n vas'. Ara ja és a casa, el divendres baixa. I encara tinc dos fills més a casa!!!!

També a mi m'han agradat molt aquest poema i l'altre (però aquest més). Queda clar que la dona d'espigol és "l'altra, la que escriu", i està molt ben descrita amb totes les imatges que incorpores, que li donen un aire "màgic" (sembla una mena de fada o bruixa bona i sàvia que ens permet veure coses que normalment no veiem).

Un altre punt a favor és la combinació d'aquests versos alexandrins, combinats amb hexasíl-labs, que li donen al poema una cadència narrativa, gairebé de conte, molt apropiada al tema, que en realitat és metapoètic, ja que en definitiva parles de la pròpia poesia.

Gràcies per la lectura i pels teus suggeriments. Com vaig escriure una vegada en un poema : Jo no sóc la que escriu, sóc l’altre. La dona d’espígol és la que escriu.

En quant a canviar brotar per brollar no sé si m’agrada gaire, perquè encara que les compari amb salts d’aigua, les que “broten” són les melodies i em sembla que com a paraula m’agrada més. Sí que canviaré el li trobat pel l’he trobat.

Ens llegim

Abraçada

Preciosos els dos poemes, una bona entrada a Relats. Imatges molt belles, suggeridores. Vull pensar que la dona d’espígol pot ser la inspiració, o els sentiments. M’ha captivat. Tanmateix, dues puntualitzacions, si em permets: Brotar es refereix a treure brots (les plantes); quedaria millor brollar. I on diu “avui que li trobat” seria més correcte “que l’he trobat”.
Malgrat tot, enhorabona i benvinguda. Et seguiré llegint.