Cercador
Dòmino
Un relat de: Emelkin- Compartir:
Què faràs amb els dits
plens de sal?
ara que el mar s'enfonsa
a la teva dolça memòria.
El so de les roques queixant-se
Després de cada ona i
les gavines que sobrevolen
la costa
dels teus ulls.
Al balcó, uns avis i
una partida de dòmino,
per fer veure que no
seran ells qui cauran
l'un rere l'altre.
Les barques cruixint
al port i
el sol cremant
les hores de sal.
Que en faràs? ara que et pesa
la memòria i navegues
sense mar.
Comentaris
-
de costat[Ofensiu]òliba d'Atenes | 10-04-2011
De costat, visualment el poema descriu les onades, les fitxes de dòmino que van caient, inevitablement. Amb les paraules, el misstage arriba fins a mullar amb la mateixa salinitat de les llàgrimes. M'ha agradat molt!
-
m'afegeixo al comentari de l'allan[Ofensiu]Leela | 08-04-2011
ets un gran poeta. La teva mirada sap trobar el símil entre el dòmino i la vellesa que sense remei va caient però no vol caure. I la sal que un cop eixuts ens queda a sobre, recordant-nos que abans havia estat companya de l'aigua, i ara es queda sola.
Avui no estic gaire inspirada, però he trobat el teu poema magnífic, amb paraules senzilles has sabut fer-me pensar en coses i transmetre uns sentiments d'un final, del dubte que ens queda un cop alguna cosa s'ha acabat.
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186304 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73