Domar una zebra

Un relat de: Cargolsalalluna

Avui per la tele feien un documental d'aquells en que apareixen animals estranys i coses que no havies vist mai. T'ensenyaven perquè les zebres tenen la pell ratllada en un entorn com la sabana, pla i sec, on sembla que aquest vestit que porten hauria de ser un reclam per a ser caçades més que no pas un recurs que les permetés passar desapercebudes. Però resulta que la seva major depredadora, la lleona, solament hi veu en blanc i negre. Aquest fet provoca que a l'hora de dinar, un felí d'aquests les passi magres quan per anar al mercat hagi de córrer com un desesperat per clavar-li dentada a un d'aquests filets amb potes, ja que a la velocitat que mouen el cul aquests mamífers, un animal d'aspecte ratllat com la zebra, li fa bastant la punyeta al còrtex visual de la lleona. Però l'argument del documental era esgarrifós. Resulta que degut a aquesta qualitat ocular dels lleons, sembla que les zebres, dins algun centre profund de la seva genètica, en algun moment de l'evolució van dir -Calla!- i es van fer ratllades com un tapís postimpressionista. I això, diuen que els hi va passar per dos motius que van lligats amb la supervivència. El primer té relació amb el grup, i fa referència al fet que amb aquest disseny, el ramat es camufli en un magma visual d'entramats direccionals que les fa a les zebres indefinides davant la mirada bitonal d'aquests fèlids, precisament perquè aquesta, des de la llunyania no sap on comença una i acaba l'altra. Però clar, si enlloc de veure zebres petites, la depredadora veu una gran i enorme zebra de quatre-centes potes potser crida més l'atenció no a una lleona, no. A cinquanta-quatre altres famolenques felines. Perquè entenguem-nos; veure això t'ha de fer perdre el nord. Ha de ser un festí. Ara, no deu resultar gaire agradable que a mida que t'apropes al menjar plof! va i se't dilueixi aquella gran bèstia en un no res i hagis de gambar com un desesperat per aconseguir un bocí del que semblava un oasi de banquet. Potser aquest fet té alguna relació amb que les lleones cacin en grup i hagin adquirit algun hàbit social. Qui sap, però això és un altre tema. Ara centrem-nos en el segon aspecte del documental, el qual també fa referència als aspectes visuals de la lleona, però es fixa amb l'individu zebra. Clar, en una persecució lleona-zebra, el brancam i les espigues salvatges de la sabana removent-se entre la pobra caçadora, que hi veu com un transistor dessintonitzat i la presa desdibuixada entre la malesa, també han de fotre bastant la punyeta i més d'una vegada la felina s'hagi d'acontentar llepant-se els bigotis i dient-li a les cries -Nenes, avui gasela-. Doncs davant de tot això et pots preguntar: Com nassos s'ho ha fet la zebra per dissenyar-se aquesta peça de roba tan exclusiva i funcional? Com s'ho ha fet la selecció natural per encertar-la d'aquesta forma? Aviam. Una zebra s'assembla sovint a un cavall, oi? I els cavalls, fins que no van estar domats per l'home eren igual de petits i estrambòtics com aquestes bestioles ratllades. Podria ser que fos un recurs per a diferenciar-se com a espècie? Vull dir que no pot ser que en algun moment decidissin transvestir-se per no anar-se'n de parranda zebros amb eugues? De fet, les espècies tendeixen a la diversificació per adaptar-se al medi, oi? I la nutrició, la relació i la reproducció són els pilars de tota cuca viva, crec. Aleshores no pot ser més encertat buscar respostes per aquestes mutacions en factors interns de les espècies més que no pas creure que són relacions asimbiòtiques les que fan decidir la genètica de les espècies? No ho sé, tu. No ho sé pas. Però això de les ratlles m'ha semblat un conte xino. A veure, una girafa s'assembla bastant a un rusc i també forma part de la dieta dels fèlids. Més que ratllada és hexagonada. També aquí hi té alguna cosa a veure l'avidesa genètica per què sigui menys caçada? Si, si. Zebres i girafes no tenen res a veure però si ambdues són èquids, tenen un mateix depredador, viuen al mateix lloc i s'han confeccionat vestimentes tramades, alguna cosa les ha d'emparentar, suposo. És el seu paper de presa o serà un motiu per a la reproducció el pes biològic que les ha fet diferents? Perquè si ens posem a divagar sobre els colors un estruç s'assembla més aviat a una mescla de còndor i zebra amb bastanta mala folla. I això si que devia ser un pata-pum genètic trasbalsador. En fi. Que no en traurem pas l'aigua clara, avui.

Comentaris

  • Els documentals de la Dos[Ofensiu]
    nuriagau | 26-06-2011

    Has classificat aquest text com a relat de ciència-ficció. Curiós, oi? Jo més aviat l’hagués classificat d’assaig fantàstic.

    En un únic paràgraf ens has exposat les reflexions que t’han suggerit un documental sobre zebres. Un text simpàtic i “ocurrent” al mateix temps.

    Ens seguim llegint,

    Núria

    PS: Ens seguim veient pels Nanoreptes, eh?

  • Impressionant[Ofensiu]
    Red Pèrill | 27-01-2011 | Valoració: 9

    És tard i vol nevar, i ja hi veig rar (potser és de mirar el Barça entre píxels internetils) però he arribat fins al final, i només puc dir: Eureka!

  • Bon Nadal![Ofensiu]
    Virginia Fochs | 25-12-2009

    senyor Albert! :-) Gràcies pels teus comentaris i per ser part dels cheerleaders q m'animen a continuar ;-) Encara estic rient del teu relat sobre les zebres! T'imagino mirant-te'l mentre el teu cervell runrunejava :-D! M'ha encantat! Bones festes i una abraçada nadalenca!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cargolsalalluna

Cargolsalalluna

129 Relats

208 Comentaris

66744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
No tinc biografia,
sóc bessons,
d'Igualada,
i em dic Albert.
Què més? No sé,
tot està allà, escrit.
I regravat, sota la pols.


albertcompteriba@gmail.com
Blog



-. Per posar, posarem relats...:
Els 58 relats preferits dels seus autors


-. ...poemes...:
Els 44 poemes preferits dels seus autors

-. ...i cançons:
Al Wilson -The snake
Neutral Mik Hotel -Holland 1945
King Curtis -Memphis Soul Stew
Soul Coughing -Is Chicago, Is not Chicago
Tom Waits -Hoist that rag
Yo la tengo -Blue Line Swinger
Galaxie 500 -Blue Thunder
Mountain Mocha Kilimanjaro -Eastwood Magic City
The Undisputed Truth -MA
Nick Cave & The Bad Seeds -Breathless
Malevaje, Juan Perro i Raimundo Amador -Milonga Sentimental
Buena Vista Social Club -Y tu que has echo
The Wedding Present -Interstate 5
The Waterboys -The Whole of the Moon
Lluís Llach -Jo sé. Sí, ja sé, però mmm... és que aquesta és tant bona...
Luna -Bobby Peru
Dixie Cups -Iko Iko
Fela Kuti & Africa'70 -Upside Down
The Wave Pictures -Just Like a Drummer
White Stripes -Seven Nation Army (Als Grammy)
Juan Perro -Luz de barrio
Jan Viser & George Baker -Little green bag
The righteous Brothers -Unchained Melody
Jefferson Airplane -Good Morning Vietnam
Nacho Vegas -El hombre que casi conoció a Michi Panero
Malevaje -Si soy así
Los Punsetes -Maricas
Yeasayer -Wait for Wintertime
Lafayette Afro Rock Band -Hihache
Cyril Neville -I found joy
Van Morrison -Brown eyed girl
Profssor Longhair -Big Chief
Gladis Knight & the Pips - Friendship train
Dani Nel·lo y la Banda del zoco - Pura vida
Wooden Shjips - We ask you to ride
Los Planetas - Y ademas es imposible
Joanna Newsom - Peach, plum, pear
Roberto Iniesta recita José María Fonollosa dins Supone Fonollosa d'Albert Pla - No
Freedonia - Heaven Bells
Disco Las Palmeras! - La casa cuartel
Sènior i el cor brutal - Gran
Kokolo - Soul Power
Little Joy - Next Time Around
Pony Bravo - Trinchera
Ivette Nadal - En una altra vida
Anna Roig i l'ombre de ton chien - Trini Sánchez Mata
Annie Lennox, David Bowie i Queen - Under Pressure