Dolor

Estava tota nua, dreta, lligada en forma de X per unes cordes que em tibaven turmells i canells, tenia els ulls embenats.
Podia xisclar, però sabia que no ho escoltaria ningú.
Suava, tot i que la temperatura no era alta.
Aleshores, les passes que eren l'únic soroll que sentia em van indicar que estava a la meva esquena.
Silenci.
Sobtadament, el cop em va fer xisclar. Jo no ho volia, però amb la sorpresa no vaig poder serrar prou les dents. Ja havia començat, ara en vindrien més.
Amb els següents, no vaig xisclar, m'ho havia proposat, havia de ser forta. Com a màxim algun gemec sortia més del nas que de la boca.
Segurament estava emprant un cinturó o una corda.
Crec ser resistent al dolor, però allò era insofrible, i no em podia moure ni tan sols botar una mica per alleugerir-lo.
Cada vegada era més fort. En picar sobre zones ja adolorides el mal es multiplicava.
Finalment, quan estava ja a punt de xisclar i bramar, es va aturar.
Aleshores unes mans d'home em van començar a tocar. Jo restava en silenci. Em van fregar el sexe, pressionar els mugrons i tocar lascivament les natges que sabia que tenia totalment enrogides.
Notava el seu alè allà mateix. Aquella olor de colònia inconfusible.
Entre el dolor i les carícies hi havia un contrast estrany que gairebé em marejava.
La respiració d'aquell home s'accelerava, les seves mans continuaven magrejant-me a ritme accelerat.
Es va aturar com un minut. Vaig notar que havia anat a buscar alguna cosa.
Quan el vagi sentir just davant meu, estava segura del que anava a fer, em vaig estremir, una mena d'esgarrifança em va recórrer l'espinada. Aleshores, em va agafar pels malucs i, lentament, em va penetrar.
Us estalvio el que va passar el quart d'hora següent.
…/…
És curiosa la sensació que es té desprès d'un orgasme, especialment tant llarg i fort. Ja no estava lligada, m'havia deixat caure sobre el llit i m'havia tret la vena dels ulls.
Diuen que les masoquistes és que els pares ens van pegar de petites, no és el meu cas. Diuen que ens agrada ser dominades i humiliades, tampoc, no toleraria mai la més mínima humiliació, d'obra o de paraula.
Però en Marcel és dels nois més sensibles i respectuosos que conec.
Em va costar moltíssim fer-li entendre que m'agrada, encara que no és ni molt menys imprescindible, fer l'amor amb el cul ben calent.