Dolor

Un relat de: Victre
Si no fa mal, el dolor no és dolor ni és res.
I el dia que fa un any, ha de fer mal.

Sent que necessita el patiment com a catalitzador de les reaccions químiques responsables dels records.
Aquells records que porten just un any sepultats, per fer-se suportables.

I avui, un any després, ha tingut l'excusa perfecte per baixar la guàrdia i posar una catifa vermella a l'inconscient, que sap molt bé que no hi ha pitjors records per recordar, que els dels moments feliços que ja no seran.

Amb tot això lluitant al camp de batalla de la seva ment, no pot tolerar que foti un sol de mil dimonis, com si el Déu Sol s'entestés en recordar-li que està tota sola amb el seu dolor, que a la resta de l'univers tant se li'n fot què va passar fa un any.

Surt de casa decidida, només amb la seva inseparable bossa i amb l'únic objecte que encara té d'ell, i agafa el metro en la mateixa direcció que fa un any.
Baixa a la mateixa parada que va baixar avui fa just un any, sabent que les seves botes la porten cap al banc on es van estimar el dia que es van estimar.

Un cop allà, s'asseu, mira al sol amb to de menyspreu, i obre la bossa per treure el llibre d'encanteris.
Aquell llibre que li va passar la mare, i a ella la mare de la seva mare, i així fins als inicis dels temps.
El mateix llibre que, just avui fa un any, va fallar amb l'encanteri més important. Un encanteri d'amor que només va servir-li per un petó. Però quin petó!

Avui l'encanteri no falla, i comença a ploure a bots i barrals just quan acaba la darrera paraula.
Guarda el llibre a la bossa, posa el paraigües a terra, just com el va deixar ell fa exactament un any, i ja ho té tot a punt per començar a plorar totes les llàgrimes que no s'ha permès en aquests últims tres-cents seixanta-cinc dies.

Comentaris

  • Catifa vermella[Ofensiu]
    Illadestany | 05-11-2016 | Valoració: 10

    Bella prosa per a exorcisar el dol! Fantasia, humor i coneixement es donen la mà per a donar pas a la catifa vermella de l'inconscient i per a obrir la porta, només aparentment tancada, del dolor. És així com poden sorgir les alliberadores aigües: les de la pluja i les de les llàgrimes. Molt bo, Victre.

  • Catifa vermella[Ofensiu]
    Illadestany | 05-11-2016 | Valoració: 10

    Bella prosa per a exorcisar el dol! Fantasia, humor i coneixement es donen la mà per a donar pas a la catifa vermella de l'inconscient i per a obrir la porta, només aparentment tancada, del dolor. És així com poden sorgir les alliberadores aigües: les de la pluja i les de les llàgrimes. Molt bo, Victre.

  • Catartic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-11-2016

    Les catarsis solen ser positives i regeneradores. Bon punt de partida, d'un món fantàstic que ens descrius i que sembla més tangible que no vols.

    M'agrada.

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de Victre

Victre

191 Relats

178 Comentaris

96201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer al 1977.
Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.

Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.

El meu mail és victreespiga@gmail.com

Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.