Cercador
Dolor contingut
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Inhumar una persona
no és tasca fàcil
quan vivim a una cultura
que es tapa els ulls davant la mort.
Indefensos, quan arriba,
sovint no la sabem acarar.
Acompanyar en el dolor
als familiars i amics,
no és tasca fàcil,
doncs enterrar algú
és un comiat per sempre.
Després, segon a segon,
és acostumar-se a una absència,
que et forada les entranyes.
Si acomiadem algú
amb llarga vida viscuda,
ho fem amb pau i tendresa
doncs no és tan gran el dolor.
Si acomiadem
una vida mig viscuda,
una vida estropellada,
una mort que no tocava…
El dolor és tan punyent
que no hi ha mot que l'esbossi.
I es fa tan gran el turment
que els ulls ens queden ressecs
i ja no gosen plorar.
És un dolor contingut.
Ni paraules, ni abraçades,
ningú no el pot desllastar.
Només el temps i a la força,
lentament i a contracor,
t’acostuma a l’absència.
Però mai,
mai no se’n porta el dolor.
Comentaris
-
Colpidor[Ofensiu]ediami | 03-03-2011
No puc valorar el teu escrit... No crec que sigui coherent donar-li una puntuació quan ha sortit del dolor d'una pèrdua.
L'única cosa que et diré és que m'ha agradat moltíssim i que expressa tot el que sentim aquells que hem perdut algú estimat, algú proper, gran o petit. Però sempre costa més d'acceptar quan és a una edat que no toca, oi que sí?
Una abraçada ben forta! -
Absències[Ofensiu]elenam | 03-03-2011 | Valoració: 10
A vegades les absències ens deixen un buit al cor i una sensació de solitud ens envaeix. Necessitem temps per guarir les ferides. Ànims!!!
una abraçada -
Acomiadar[Ofensiu]Bitxa | 02-03-2011
Acomiadar algú jove és replantejar-se moltes coses que ens costa d'entendre.
Et convido a llegir el meu poema "JORDI", dedicat al meu cosí que ens va deixar molt jove, i a més, durant l'embaràs de la seva dona.
Vaig intentar escriure un cant a la vida des de la mort.
Si el vols llegir crec que és el segon o tercer poema que vaig publicar a RC.
Ànims! -
directe[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 01-03-2011
a la nafra. demolidor el fet d'acomiadar una vida que encara tenia molt a dir, reconec l'angoixa del moment i el neguit de la injustícia que creus colpeix absurdament una vida plena, però la vida és això, un parèntesi d'eternitat. Mai acabes de anorrear el dolor, sempre hi és, sols aprens a domesticar-loi sols de tant en tant, et punxa a traició, però el seu mal sols dura uns instants.
Salut i bones vacances.
Ferran -
Sincer[Ofensiu]Fada del bosc | 27-02-2011 | Valoració: 10
Un poema sincer, ple de veritats com dius que:
vivim a una cultura
que es tapa els ulls davant la mort.
O bé:
Acompanyar en el dolor
als familiars i amics,
no és tasca fàcil,
doncs enterrar algú
és un comiat per sempre.
Després, segon a segon,
és acostumar-se a una absència,
que et forada les entranyes.
i podria continuar copiant tot el poema perquè el dolor per la pèrdua d'una persona jove no es cura mai
Un poema punyent escrit amb el cor.
-
Penso en allò de[Ofensiu]Josoc | 27-02-2011
"quan amb la mort a casa ens hem trobat"... realment només si ho has passat ets capaç de comprendre qualsevol cosa. Ànims per tu i per ells o per ells i per tu.
-
PIT I AMUNT![Ofensiu]panxample | 26-02-2011 | Valoració: 10
La mort en agafa per sorpresa. Comencem a morir el primer dia de vida, ho sabem. Ens posa a prova, cal ser forts mentre veiem com s'esmuny.
Pit i amunt ! -
Una abraçada.[Ofensiu]free sound | 26-02-2011 | Valoració: 10
Gràcies per tot, sigues molt fort.
Sempre endavant, si cal cantant,
una abraçada, no hi ha parada.
Ànims i força, som com l'escorça... -
La mort...[Ofensiu]onatge | 25-02-2011 | Valoració: 10
Benvolgut Joan sento que hagis tinguts motius... per escriure aqeust profund poema. La mort sempre va a preu fet... Ha deixat una filla sense sol, una esposa amb el poema d'una nova vida... Tot plegat és trist i profund.
Des del far una abraçada.
onatge
Valoració mitja: 10
