Cercador
Dolls daurats a la Senyera
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Avui la Senyera onejava
i ajogassada amb el vent
darrera el pal s’encobria
i molt bellugueta es mostrava.
Sobre el cel, que era buit,
engalanava el fons blau
fent córrer els dolls daurats
tot embollant-los de roig.
Avui la Senyera era viva
i amb força s’estirellava
gairebé fregant el cel.
I en veura-la tan imponent
m’ha fet sentir català.
i ajogassada amb el vent
darrera el pal s’encobria
i molt bellugueta es mostrava.
Sobre el cel, que era buit,
engalanava el fons blau
fent córrer els dolls daurats
tot embollant-los de roig.
Avui la Senyera era viva
i amb força s’estirellava
gairebé fregant el cel.
I en veura-la tan imponent
m’ha fet sentir català.
Comentaris
-
Simbolisme[Ofensiu]Unaquimera | 12-01-2011
El teu poema parla en clau molt personal de com un símbol desperta un sentiment.
És veritat que en un moment donat un símbol, un gest, una decisió, unes paraules, una opció, ... representa tota una manera de pensar, de fer, de ser. I pot despertar la nostra Passió, tant sigui per identificar-nos a favor com en contra.
T’envio una abraçada simbólica,
Unaquimera
