Dolça penitència

Un relat de: angie

Quan la vaig veure no em sabia avenir d'aquell esplet d'aromes i formes.
Enmig de l'hortet del monestir, obert ara a ponent per la caiguda d'un roure contra el mur, va aparèixer una noia de mirada de vidre i amb un cos que brollava sota les robes, la qual s'enfilà pel tronc d'una figuera, ràpida i àgil, com un lligabosc groguenc. Estava clar que, aprofitant l'obscur tel del capvespre, aquella nimfa de cabells daurats ens visitava amb regularitat. Amb ella, el meu vot d'abstinència començà a jugar sense un as amagat. Podia sentir l'olor de figa madura a les seves mans i imaginar els seus llavis regalimant la dolçor robada, tenyits de morat. El fullam no em permetia veure detalladament la seva cara i com no volia ésser descobert, allargava el coll, assetjat pels mosquits famolencs, que m'excitaven encara més la pell. No em calia gaire més llum per gaudir de la visió dels seus malucs, que s'obrien sota les faldilles amples, per mantenir l'equilibri sobre la branca més gruixuda. Perdut en la immensitat d'aquell regal de luxúria, un cel de núvols baixos, espessos, anunciava que potser tindríem aigua. La sequera havia clivellat la terra i l'únic que salvaria alguna collita seria que es decidís a descarregar. Mentre creia distreure els meus ardents pensaments, ella baixava de l'arbre i s'apropava a mi. No digué res, m'agafà la mà i em mira als ulls somrient alhora que dipositava una figa en el meu palmell obert...
La pluja acompanyà les seves paraules :
- Quant fa que no tastes una fruita com aquesta?. La Natura ens regala delícies no podem rebutjar...
I duent els seus llavis a un sospir dels meus, acabà dient :
- Cap home és mereixedor d'un càstig com el que estàs acomplint... Què vas fer per haver de pagar amb aquesta bogeria?...Si em deixes, jo seré la teva penitència...
Llavors, la vaig besar mentre olorava el fruit prohibit, encerclat ara pels meus braços...

Comentaris

  • erotisme peciós i amb un somriure[Ofensiu]
    Gica Casamare | 19-09-2006 | Valoració: 10

    Boníssim! del millor que t'he llegit.
    Magnífic això:
    "La sequera havia clivellat la terra i l'únic que salvaria alguna collita seria que es decidís a descarregar."

  • Un relat sencer.[Ofensiu]
    anarfent | 19-09-2006 | Valoració: 10

    Complert, preciós.
    Gràcies.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com