DOLÇA CATALUNYA !!!

Un relat de: jomagi
DOLÇA CATALUNYA !!!

Arribats en aquell míser poblet perdut de muntanya d’unes tretze ànimes dedicades a l’agricultura i la ramaderia en la seva més mínima expressió, trucaren insistentment la porta d’un mas mig derruït.

-Aquí hi viu en Macià Maties i Guasch ?

-Si. -contestà la Filomena, la veïna que el cuidava.

-Si us plau que podríem parlar amb ell ?..

-Oh! hi tant...

-Macià, Macià!... Vegeu, que dos senyors volen parlar amb vos.

-Que vostès son els de les contribucions?.. –preguntà la Filomena.

-No, no. Som una branca de la Conselleria de Cultura. L’ E.I.S.P.A.P...

-!!??... com?

-Equip Interdisciplinari de Seguiment de Persones Anònimes per fer-les Publiques.

-Ah... ja...??

-Macià Maties... Vostès diran.

-Sols el destorbarem un momentet. Segons els nostres informes vostè nasqué aquí en aquesta mateixa casa l’any 1919. O sigui que ara teniu noranta-set d’anys, veritat?..

-Noranta-vuit exactament. Si us plau cridin més que no hi sento gaire!...

-Vos vareu patir molt en la guerra oi? Vareu tenir que anar al front amb aquelles quintes anomenades del biberó...

-Cert, cert...

[Alçant considerablement el to les seves veus] –Vos vareu ser greument ferit i tot i així poguéreu salvar la vostra companyia de ser exterminada pels franquistes oi?.. També és cert que els vostres pares, avis i dues germanes, foren tots assassinats aquí mateix, pels moros del general Yagüe, oi?..

-Que cony voleu ara remenant aquestes històries.. !?

-Si us plau, tranquiŀlitzeu-vos... És veritat que acabada la guerra vareu ser empresonat i torturat durant vuit anys..? I també és cert que, des de aleshores, en un principi amb llibertat vigilada i després ja no tant, sempre heu treballat fins a reventar per que tot anés endavant i els vostres fills poguessin estudiar?..

-Caga’n l’hòstia!... Els meus fills dieu? La mare -al cel sigui- que els va parir; fa més de quaranta anys que no en sé res d’ells. Sols sé que fa anys fan de polítics, ara de dretes, ara d’esquerres o de centre o ... Colla de malparits !

-Tot correcte senyor Macià... Tot coincideix. Perfecte !...

-Que voleu dir... que tot correcte i perfecte ?..

Res, res... Ara sols cal que signeu aquests papers... i enhorabona Senyor Macià!.. Sortireu per la tele, la ràdio i els diaris!..

Els llegí però no els signà. Va entrar dins d’aquella entrada amb fortor d’humitat i guano per despenjar l’escopeta al temps que cridà...
-Tanta caguera d’independència i tans collons!...

No hi foren a temps... Un tret sec, com les llàgrimes dels seus envellits ulls acabà amb aquella vida de noranta-vuit anys que amb disset anys fou enviat a la guerra, embotit d’ideals, il•lusions i molta, molta por. Tot per que després en nom d’Espanya ser empresonat, castigat, vexat i humiliat... i treballar i treballar... fins ara que fa quatre dies un jove farcit de carreres universitàries com els seus fills i d’un partit polític (no cal dir quin era, perquè com deia ell, en Macià, tots eren una colla de fills de... Que votés sobretot, que votés, que l’Independencia i la llibertat de Catalunya era ja cosa feta i que una nova República il•luminaria un nou i esdevenidor futur...

Fins aquí més o menys ho hauria assimilat tot. Però, la mare que els va parir, que de cop i per acabar d’arreglar-ho tinguessin la santíssima barra de declarar-lo CATALÀ DE L’ANY 2015 !!!...


Comentaris

  • Insòlit [Ofensiu]
    Gardenia | 02-05-2016 | Valoració: 10

    Curiós relat.
    L'entenc perfectament.
    Una sorpresa.
    Una sincera abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: