Dolça calma

Un relat de: ROSASP

T'he buscat com la primera llum l'albada,
desesperadament.
En els replecs dels somriures
i darrere les cortines
d'aquest gran escenari
de la vida...

I t'has convertit en cendres
justament
quan es reflectia
el teu esguard tranquil
en la fondària dels meus ulls,
que vessaven una llàgrima d'enyor
per la teva absència...

S'esfilagarsen els núvols
del meu petit cel de cotó-fluix
i s'enfilen cargolades les heures
per l'horitzó dels meus somnis,
quan t'esvaeixes com la boirina
pentinant el cim més alt
dels pensamentsque m'ofeguen...

He après a pressentir-te
quan respires molt prop meu,
just abans de que m'abracis.
Vibrem junts molt lentament,
no vull que t'esmunyis un cop més
sense deixar-me una breu espurna
encesa sobre els meus llavis.

On realment t'amagues?

Tot just com un sospir
respons a cau d'orella
què tot depèn de mi,
que si escolto atentament
entre els silencis de tantes veus,
sempre sabré on trobar-te.

Llisques com un petó perdut
mentre llegeixo al teu tacte
què ets de tots i de ningú.
Vius soterrada molt endins
o lleument a flor de pell
en cadascú de nosaltres.

T'enduus un secret compartit
i un somriure a les parpelles.
Em deixes remors dormides
que es fan un niu al meu ventre.

T'espero, sé què vindràs
dolçament sense fer fressa.
Queda't una estona més,
ja no et faré més preguntes
ni oferiré resistència...

Entra i rep tot el què sóc.
Ensenya'm a dibuixar
l'empremta que no s'esborra
entre abraçades de seda.

Resta en mi un instant perdut,
on el temps pengi d'un fil
els batecs de l'existència.
Vull dir-te què t'he comprès
per si has de marxar de pressa...





Comentaris

  • La calma m'ha captivat.......[Ofensiu]
    angie | 03-01-2006

    com l'oreig del mar en un dia assolellat d'hivern...
    Després de la pila de comentaris, em repetiria, així que em quedo amb aquests versos meravellosos i que signifiquen molt per a mi :

    "Llisques com un petó perdut
    mentre llegeixo al teu tacte
    què ets de tots i de ningú.
    Vius soterrada molt endins
    o lleument a flor de pell
    en cadascú de nosaltres."

    Aquest poema és glucosa per la sang...

    Petonets,

    angie

  • Bocabadada,[Ofensiu]
    AINOA | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Me quedat aixis en lleigir aquest poema, es com si entres en aquest mon que ens descrius, de dolça calma. Felicitats senyora de les lletres encisadores.

  • i assossegament[Ofensiu]
    Lavínia | 06-09-2005 | Valoració: 10

    en les teves paraules en aquest esguard tranquil que tu buscaves als primers versos i que vessaven un llàgrima d'enyor per la eva absència i és que la calma es troba a faltar quan no hi és, l'estrés en què vivim la reclama ben sovint, però saps quan ha de ser-hi perquè com ben bé dius
    et pressenteixo quan has de venir i saps que és com un petó perdut i li reclames que es quedi una estoneta més i que t'ensenyi la dolçor, la benaurança que representa tenir-la:
    ensenya'm a dibuixar /emprempta que no s'esborra/entre abraçades de seda

    Magnífica, Rosasp, aquesta interpretació de la calma.

    Uns petons furiosos

    Lavínia

    PS

    Jo també sento no poder ser-hi, Rosa, però és que tinc un compromís, espero conèixer-vos a la Maragda i a tu un altre dia, en una altra ocasió, per exemple, el dia 11 penso ser a la parada del Passeig de Lluís Companys.

  • la fugacitat[Ofensiu]
    blaumar | 31-08-2005

    Quants son els amors, les amistats, els moments màgics o simplement les formes de bellesa que ens omplen, inspiren i inexorablemen s'esvaneixen?..

    Personalment crec que tots

    Sovint un enten la intangibilitat de la bellesa quan realment es dol de la fugacitat de la vida.

    Per això m'agraden poesies com la teva. Intenten segrestar l'instant i fer-lo públic i etern.

  • per respirar fons i somriure[Ofensiu]
    quetzcoatl | 29-08-2005 | Valoració: 10

    Ostres Rosa,

    Me l'imprimeixo ara mateix i me l'enduré per llegir-me'l abans d'anar a dormir.
    L'he llegit a poc a poc i era tanta la calma que m'envaïa...!!! és una passada, m'encanta la suavitat de les teves paraules... una abraçada gasosa de tranquilitat....!

    M'encanta, m'encanta.... respiro fons i somric amb calma!

    (només alguna falta ortogràfica m'ha fet una mica mal d'ulls, però és un poema perfecte!)

    una abraçadassa!!

    m

  • mar - montse assens | 27-08-2005 | Valoració: 10

    hola Rosa,
    no sé mai com comentar-te perquè em quedo muda quan llegeixo poemes que m'agraden molt... i llavors no dic res.

    però ara que tinc una mica de temps per llegir no puc deixar-ho passar.
    Sincerament, m'agrada moltíssim com escrius i m'agrada llegir-te. Sento enveja (enveja sana, és clar) quan em trobo a una persona com tu capaç d'escriure tants poemes i tant bons... i a més tenir temps per comentar als altres.

    T'agraeixo de tot cor els meravellosos comentaris que em deixes sempre de regal.

    m'agradaria trobar la paraula perfecta que definís tot el que sento... i només se m'acut dir-te gràcies per estampar els teus mots en aquesta web.

    una abraçada ben forta

  • Madura comprensió de l'altra part[Ofensiu]
    T. Cargol | 26-08-2005

    Conté, al meu parer la comprensió sutili madura de la mentalitat masculina.

  • Una dolça història d'amor[Ofensiu]
    brideshead | 26-08-2005

    Ens ofereixes un altre tresor amb aquest poema. Un repàs preciós a totes aquelles sensacions que ens duen a la calma, i que també busquem amb tant anhel quan els neguits s'interposen a les nostres vides.

    El teu poema és una història d'amor entre tu i la calma. Li dius tot el que li diries a un ésser estimat, li dius que la necessites, que no se'n vagi, que es quedi al teu costat, que t'abraci... i li dius que sí, que l'has comprès, per si té pressa i ha de marxar a altres llocs on també la necessiten...

    "...
    On realment t'amagues?

    Tot just com un sospir
    respons a cau d'orella
    què tot depèn de mi,
    que si escolto atentament
    entre els silencis de tantes veus,
    sempre sabré on trobar-te.
    ..."

    Perquè ella t'estima i et dóna el millor consell que et podria donar el teu millor amant: sempre seré amb tu, si vols trobar-me. Ella sempre serà incondicional.... només depen de tu.

    Fantàstic Rosa. Algun dia m'hauràs de dir en què t'inspires per escriure aquestes meravelles encadenades de bellesa.

    Molts petonets, Rosa. I gràcies per les teves paraules. Em sento una formigueta al teu costat, però m'agrada, perquè aquesta formigueta és molt i molt feliç, gràcies a tu.

    PS. Em sembla que aquest poema farà companyia a l'altre, ben a propet meu, per cada cop que necessiti sentir l'encanteri de la calma.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

571571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")