Dolç rostre adolescent

Aquí hi val el mateix comentari que he fet a La sirena i el pirata, per tant...

Va sonar molt bé a IB3.
La meva innata falta de sensibilitat per a la poesia, ha fet, que fos necessari ‘sentir-la' de viva veu perquè m'arribés.
Felicitats, va ser una audició emotiva.
- Joan -

Veig que tu i jo tenim algunes coses en comú: Jo també em dic Montserrat i tampoc t'havia descobert fins ara. M'haagradat molt el teu duet de poemes, jo no vibro tant per la pintura com per la literatura, però, saps que hi ha un llibre dels que m'han deixat record que es titula "La noia de la perla"?

En canvi, a jutjar pel contingut dels dos poemes, diria que són espiritualment perfectes.

L'esperit del quadre de Vermeer ens fa pensar el que tu dius en els teus versos.

En el poema de la noia descrius molt bé com va vestida i l'aspecte que tenen les perles: "D'una textura nacrada, iridiscent".

En el poema del pintor descrius a la perfecció els sentiments del mateix vers la noia, la impressió que li causa la seva bellesa, la seva mirada, els seus llavis. Tot en ella li causa al pintor moltes reflexions, que plasma en el quadre amb una maestria, un domini de la tècnica i la llum fora del comú.

Excel.lent, endavant!

Records del llampec.

Hola Naiade:

Els teus dos poemes són excel.lents. Però pel que fa a l'ortografia no tant. No sóc cap mestre i sóc conscient que cometo més faltes jo que tú. Però jo si ho veig, ho dic, perquè crec que no està de més dir-ho.

Només per citar un exemple: "possés" (que significa persona endimoniada), en la segona línia, del poema de la noia, hauria de ser "posés" (que vé del verb posar). I com així uns quants detalls, que et fan perdre punts en els reptes, encara que no ho sembli.

Espero que et superis tu mateixa i facis poemes com aquests, però amb ortografia impecable.

Original plantejament en la proposta de la gypsy.

Gràcies pels teus versos i els teus comentaris. d.

És a la noia, a la que jo busco. Potser a tu... jejeje
Què, Naiade, avances increïblement... potser t'espera un futur inesperat, ja saps, em refereixo a la literatura. Però també a moltes coses bones més.
Realment, o ara imagino que ets la meva preferida després de llegir-te tant. Et recomano que et deixis anar més.

petons


sergi!

Un bon duet el que composa aquest poema, alternant les veus de la noia i de l'artista, ella tan jove i temorenca, ell més madur i decidit.
Un bon contrast!

Observo també el joc de les mirades: la d'ella atemorida que observa cada pas del procés i finalment es sorprèn del resultat; la d'ell que recorre el model, la font de la inspiració, fins sentir-se intimidat pel que dedueix.
Trajectes diferents, diversos els punts de vista que has abarcat!

Un dubte em queda: el poema apareix sencer? Ho dic per la darrera frase, que acaba amb una coma, gairebé com si faltés un altre vers... Potser volies deixar aquesta sensació en els lectors o potser és la meva imaginació!

T'envio una abraçada primaveral, la més apropiada per a un dia com el d'avui
Unaquimera