dolç o amarg

I si de cop tot tingués un regust dolç?

Imaginat per un instant, que estàs flotant pels núvols i que aquest són de sucre de diferents colors: blau, verd, rosa, taronja, lila, vermell...
Que a la teva esquena hi ha unes ales de coto fluix que et permeten volar i somiar, fent realitat tot allò que en aquell precís instant estàs desitjant.
Un riu de xocolata desfeta, uns exàmens com els ossos de sucre que te'ls pots menjar i aquí no ha passat res, un rellotge de sorra fet amb pica - pica permeten parar el temps al teu gust...

I els petons de la persona estimada, i aquella abraçada que es desfà, i la mirada que t'enganxa com el xiclet, instants semblants a les piruletes i fotografies fetes amb aquell paper que es menja.

Si de cop, els petons fossin dolços, les mirades enganxessin, les paraules enamoressin, els instants es poguessin menjar i tinguessin bon gust, les abraçades duressin... no oblidariem aquest regust dolç?

sort que no sempre és així, perquè, llavors, com apreciaries la dolçor de la vida?