Dol

Un relat de: Magrat

El cel era blau,
jo no: negre com el carbó era el meu ànim.
El dia era sec i calorós,
jo no: la humitat de la tristor em calava fins el moll dels ossos.

Dol als seus ulls,impotència dins meu...
com tornar-li la felicitat perduda
a la meva amiga?
Com recomposar els bocinets microscòpics
d'un cor trencat?

Tan de bo jo posseís
la clau per aconseguir-ho...
Ara com ara, no hi puc fer res:
només oferir-li humilment
la copa de la meva buidor
per omplir-la amb el torrent incontenible de la seva pena.

Comentaris

  • Els millors poemes, els millors relats ...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 22-08-2008

    ... són els que surten espontàniament des d'un sentiment profund.
    El teu Dol reflexa perfectament una situació ben sentida.
    Endavant ! Ens llegirem !

  • He vist que aquest ha estat el teu primer relat![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 08-05-2008 | Valoració: 8

    Dons mira, jo hi veig reflectida la tristor de la teva companya i la teva per no poder-la animar. Demostres que saps fer costat als que t'envolten i pateixes els seus mals. Segueix escrivint que ja tens una seguidora. Eulàlia

  • Ha sortit així[Ofensiu]
    Magrat | 28-04-2008

    Ha sortit així de dins, em sonava bé. És el primer cop que escric un poema...

    Gràcies per la benvinguda, deomises.

  • Barreges versos curts i versos llargs[Ofensiu]
    deòmises | 25-04-2008 | Valoració: 10

    I el poema esdevé dubte, incertesa. La mateixa incertesa que et fa preguntar-te indirectament en el poema.

    Benvinguda a RC, t'he descobert de casualitat, d.

  • Dolor[Ofensiu]
    Sargatal | 25-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest escrit, es nota que surt de dins teu.
    Estic convençut que podràs ajudar a la teva amiga a recuperar l'alegria.

Valoració mitja: 9.5