Dol

Un relat de: no hi sóc
Quant de temps ha passat ja? anys, però quants?, tres? més o menys, però no crec que sigui el més important, o sí, perquè diuen que el temps ho cura tot; però que és el que ha de curar? El fet de que et trobi a faltar? Però es que tampoc vull deixar de fer-ho. Masoquista? potser sí, però recorrent una altra vegada al refranyer: haver-ho valorat més quan estaves.
Valorar les trucades sense motiu, o per recordar-te que era el meu aniversari. El bar de turno per fer unes canyes de camí des de l'estació de tren a casa per parlar de tot i res mentre m'explicaves el panorama de la última setmana. Anar a la expo de cotxes, amb totes les seves respectives explicacions de marques i models amb la premissa que tot just relaciono cada logotip amb el nom de la marca. O anar a l'hort a agafar ous, cavar sense motiu, berenar maduixes i agafar espàrrecs per la truita del sopar.
Però he de dir que vaig valorar en el seu moment la xerrada en aquell bar aleatori de Barcelona que vas acceptar-me tal qual; el viatge de tornada Granada-Barcelona o la mirada sincera quan em vas respondre que sí, que estaves orgullós de mi.
Ara utilitzo el tocadiscs que no podia ni mirar-lo directament, continuo amb els petits i idiotes projectes de bricolatge; però no amb el mateix resultat. Continuo amb els puzles, però amb una altra companyia. No és el mateix sense tu, però tampoc vull que ho sigui, et trobo a faltar.

Comentaris

  • el temps[Ofensiu]
    Atlantis | 15-03-2020

    Després que se'm va morir la primera persona important a la meva vida vaig pensar això: jo no el vull oblidar. Ara sé que no oblides mai, que el que fas és integrar-lo en la teva vida i que la vida segueix.

    petons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de no hi sóc

no hi sóc

11 Relats

10 Comentaris

8363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer ja fa uns anyets exactament el 1986, he de dir que des de sempre he estat de números, d'aquí el motiu pel qual els meus relats poden ser una mica....

Vaig començar a escriure, quan de petiteta hem van regalar un diari personal, i ja fa uns anys que vaig començar a escriure els petits assaigs que estic publicant per aquí. Aquests petits relats són fruit de que en l'escriptura, encara que no sigui una de les coses que s'hem donin millor, he trobat un petita escapatòria en els mals moments. intentar plasmar en un escrit allò que hem passa per dins, moltes vegades no ho aconsegueixo, però per mi és com una petita teràpia, que molts cops, hem funciona.

Doncs res més per part meva simplement que gaudiu dels relats que hi ha per aquí i no deixeu mai d'escriure!!