Dol i por

Un relat de: NASIO

Dol i por


És por
por del teu silenci.

Silenci és el principi
d'una fi.

És por
por de quedar-me tot sol.

Dol sen se tu, tot sol,
dol.

Lluny
que lluny em trobe de tot!

I l'única cosa que m'ompli
és por.

Comentaris

  • Ben expressat[Ofensiu]
    Frida/Núria | 19-12-2006

    M'ha agradat el que has escrit sobre la por.

  • Benvingut![Ofensiu]
    brideshead | 21-03-2006 | Valoració: 9

    Encara que sigui amb aquest poema tant trist i, m'atreviria a dir, que immensament dolorós... Espero que ben aviat el que t'ompli el cor sigui la felicitat i no el dol...

    T'animo a seguir escrivint, ja veuràs quina gent més maca que córre per aquí!

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de NASIO

NASIO

7 Relats

33 Comentaris

10557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
De vegades, quan estic fotut, tanque els ulls i puc veure amb total nitidesa, el bons moments. Aqueixos moments bons que té una vida i que malauradament no en son massa. I la majoria de vegades, el que se m'apareix son imatges de quan tenia catorze anys, una època que jo anomenaria com la meua edat daurada: sen se unes pretensions excessives, una tarannà positiu i unes ganes immenses d'esgotar el món d'un sol glop... Ara tinc els mateixos problemes que els meus pares...