Doblevida

Un relat de: Tiamat

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Ha estat molt apassionat. Ell tenia la barbeta recolzada sobre les meves calces, i les ha queixalat mentre em mirava amb ulls de desig. Amb les dents, ha començat a baixar-me les calcetes, i quan el meu sexe s'ha mostrat sense vergonya davant d'ell, ha començat a acariciar-lo i a llepar-lo, com si li anés la vida. Llavors m'ha anat llepant tot el cos fins a arribar a la meva boca, i en aquest moment he aprofitat per girar-lo i obligar-lo a posar-se de cares amunt. Estava tan empalmat que semblava que la polla li hagués d'anar a explotar, gairebé senties bombejar la sang. L'he introduït dins el meu cony, i hem començat a follar com bojos, cridant i suant. L'habitació tenia un to vermellós, il·luminada per la passió que desprenien els nostres cossos. Quan notava que em faltava poc per sentir les contraccions d'un orgasme, han trucat al timbre. Ell ha desaparegut ràpidament, i jo m'he vestit gairebé sense adonar-me'n. Eren els meus pares, cosa que m'ha sorprès, ja que no visc amb ells, però ni se m'ha acudit preguntar-los què feien allà. Al cap d'una estona, han tornat a marxar, i llavors l'he tornat a agafar, entaforant-li la llengua ben endins de la boca, i hem començat a follar de nou.

Aquest matí, quan he vist que s'aixecava per anar a fer un cafè a la màquina de l'oficina, l'he seguit per parlar-hi.
- Hola. M'agradaria repetir el d'aquesta nit.. ara mateix.
Ell m'ha mirat amb una mica d'incertesa als ulls.
- El.. d'aquesta nit?
M'he limitat a agafar-lo de la mà, i a endur-me'l dissimuladament als lavabos de l'oficina. Allà m'he enganxat als seus llavis, i tot i que primer m'ha semblat que oferia certa resistència, deseguida he notat com la sang s'acumulava al seu sexe, i hem recuperat la passió d'aquesta nit. Quan hem acabat, ja era gairebé hora de dinar, i he anat fins a casa, per fer una migdiada.

Estava passejant tranquil·lament pel carrer paral·lel al meu, un que és ple de casetes enjardinades, amb gossos que les guarden salvatgement. Una d'elles, tenia una tanca recoberta d'arbusts, dels alts, d'aquells que els propietaris de les casetes s'entretenen tallant-los les branques que fan lleig. Passant davant d'aquesta tanca, doncs, he sentit un soroll d'esbufec, i les passes d'algú que seguia els meus moviments. El mur d'herba era interromput per una porta baixeta de color blanc, que servia d'entrada a la casa. M'hi acostava, i continuava sentint les passes a l'altra banda de tanca, i els esbufecs, cada cop més forts. Tenia la sensació que algú m'observava. Tot i que no tenia cap intenció de travessar-la, quan he arribat a la porta, he pogut veure el que deixava anar aquells sospirs profunds. Un gos enorme no apartava la mirada de sobre meu. Tenia els morros totalment recoberts de baba, i el seu posat no era gaire amistós. Intentant no mirar-lo, he seguit tot recte, apressant el pas. Però ell no ha captat la meva indirecta, i ha saltat per sobre la porteta. M'he quedat paralitzada, notant el seu cos cada vegada més a la vora de la meva esquena. I he començat a córrer. El sentia darrere meu, i sabia que m'atraparia, però no podia deixar de córrer i córrer per aquell carrer ple de casetes vigilades per gossos. I cada vegada que passava per davant d'una, veia un gos enorme que sortia de darrere la porteta d'entrada, i començava a perseguir-me. No m'he atrevit a girar-me cap cop. Finalment però, he arribat al final del carrer i he girat cap a l'esquerra, i llavors, altra cop a l'esquerra, per arribar fins a casa meva. Un cop al meu carrer, he pogut alentir el pas, i m'he girat, però ja no hi havia cap gos.

Aquesta tarda, un cop més relaxada, m'he vestit amb roba ben cómode, i he dedicat deu minuts a fer estiraments. Llavors, m'he arribat fins al carrer paral·lel al meu. M'he acostat temerosa a la casa de la porteta baixa i he sentit de nou, els esbufecs del gos. Un cop davant la porta, m'he acostat per veure si el veia. I sí, allà estava, lligat amb una cadena. He fet una ullada ràpida a banda i banda, i he entrat a la casa. El gos ha començat a bordar i a saltar com si fos boig. Intentant esquivar les seves dents, l'he deslligat. He corregut fins a la porteta, mentre ell m'observava sorprès i indecís. Finalment però, ha pres una decisió i ha començat a perseguir-me mentre m'ensenyava la dentadura. Llavors jo també he començat a córrer pel carrer, i no m'he aturat fins que he arribat a la porta de casa. El gos no crec que es mogués molt del seu territori, i ja no l'he vist més. Amb el cor accelerat, m'he anat a dutxar i a dormir una estona.

Avui he decidit anar amb patins amb línia. Feia moltíssim que no me'n posava, però m'ha fet il·lusió posar-me'ls per anar fins a l'oficina. No ha passat res d'extraordinari, fins i tot he pogut pujar al bus sense que ningú em posés cares estranyes. A l'arribar al bloc d'edificis de la meva oficina, he obert la motxilla que duia a l'esquena, i que en teoria guardava les meves sabates a dins. Però al fer-hi una ullada, he vist que no hi eren. M'he començat a posar nerviosa, perquè feia tard i no podia entrar amb els patins posats als peus. No podia tornar a casa, i l'únic que se m'ha acudit en aquell moment, ha estat anar descalça. Tothom es girava al veure'm passar, i la seva mirada es clavava, sense dissimular, als meus peus. He intentat aixecar la barbeta i donar-hi poca importància, però sentia els xiuxiueigs de fons. M'he assegut a la meva taula, amb els peus creuats a sota la cadira, i no m'he aixecat en cap moment, més treballadora que mai. Quan ha arribat l'hora de plegar, he esperat que tothom marxés i llavors m'he calçat de nou els patins, i he anat fins a casa, a dormir per intentar-ho oblidar tot.

M'he despertat i tossuda que sóc, he volgut anar a l'oficina amb patins. Aquest cop sí, de forma voluntària, he deixat les sabates a l'entrada de casa. Un cop a l'oficina, m'he descalçat i he entrat amb els peus nus. Tothom, evidentment, es girava per mirar-me amb cara d'estranyesa. M'he assegut a la meva taula, i he començat a treballar com mai. Al cap d'una estona, el meu cap m'ha fet avisar, i he anat fins al seu despatx. Tenia el terra emmoquetat, no me n'havia adonat abans. M'ha fet seure davant seu.
- Lídia, escolta'm.. estem molt contents de la teva feina, l'únic que a vegades..
- Sí?..
- A vegades no acabem d'entendre el teu comportament.
- Què vol dir?
- Doncs.. suposo que t'has adonat que vas descalça, no?
- Sí, és clar.
- El cas és que.. per què vas descalça?
- M'agrada fer realitat els meus somnis.
- Ah, bé, doncs la pròxima vegada.. no sé.. intenta tenir somnis més normals.
- Ho intentaré.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679861 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.