Cercador
Divina comèdia
Un relat de: rautortor- Compartir:
quan oblido que el cel mai no menteix;
besllumen els eclipsis, tanmateix,
malgrat la nosa que els sentits escanya.
Si bé m’enutja el grop de la muntanya
que no es deixa petjar sense panteix,
enverinat d’incúria amb escreix,
faré el camí amb l’honra de companya.
Virgili i Dant, de trànsit per l’avern,
recorren l’avenir de romiatge.
Miralls d’espant fendits pel bon govern.
Res no detura l’ànim del coratge,
ni els esquelets que el torb del rude hivern,
al cap del temps, li llega al meu paisatge.
[Del poemari "Sonets de l'edat sàvia"]
Comentaris
-
Oblideu, els que aquí entreu,[Ofensiu]allan lee | 17-02-2012
tota esperança.
Però l'autor ens parla de viure, no de morir. Viure malgrat tot, no hi ha més. I viure amb honestedat. Malgrat tot estigui a la contra, o els camins que transitem siguin penosos. Una bella declaració d'intencions. I no només això. Sovint, no hi ha cap paraula vana. Totes tenen sentit juntes, però en petites dosis de dues o tres paraules també conreen significat. Per escriure així, l'autor ha escrit molt, abastament, durant molt temps. M'equivoco?
Moltes gràcies pels teus comentaris. Al meu darrer relat de les meduses, volia plasmar una teoria que està agafant força en les estratègies d'evolució. S'està descobrint que no només hem anat canviant mercès a les mutacions i a l'adaptació, sinó també a un altre mecanisme magnífic: l'empatia entre individus diferents. Uns han "ajudat" als altres, s'han fusionat d'alguna manera, o bé uns viuen a dins dels altres, per potenciar les virtuts de cadascun. És un tema apassionant.
Moltes gràcies i fins aviat, una abraçada
a
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
67 Relats
152 Comentaris
11755 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.
http://www.can64.com/index.php?option=com_content&view=article&id=207&Itemid=80