Diumenge de rams

Un relat de: Xavier Valeri

Diumenge de rams


Xavier Valeri

El diumenge de Rams commemora l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Poc temps després de resuscitar Llàtzer, Jesucrist entrà a Jerusalem . Muntava damunt d'un ase, voltat de jueus que l'aclamaven i li mostraven palmes. Des de l'humil jument, ell els beneïa. Aquesta exaltació de la figura de Jesús pel poble d'Israel va contribuir decisivament a la voluntat de fer desaparèixer Jesucrist. A partir del Diumenge de Rams els qui manaven l'antic Israel van fer tot el que van poder perquè no quedés rastre de Jesús. Dos mil anys després, constatem que ni els summes sacerdots, ni els fariseus, ni Pilat, ni Herodes van aconseguir el seu propòsit. Va ser tan gran el fracàs que el Diumenge de Rams ha perdurat fins ara.


Unes setmanes abans, la festa prenia vida dins les famílies amb mainada petit, als cosidors de les modistes i a cal sastre. Al Sant Joan la dècada dels seixanta hi havia la sastreria de l'Esperança i en Pere, la d'en Peret a la Canya i els cosidors de la Marta modista, i més tard el de la Pilar al Barri Sec. Si bé a l'escola ensenyaven unes nocions de costura, era insuficient per les necessitats d'una dona de l'època. Així les noies de catorze anys compartien la feina amb l'aprenentage del cosir. Algunes no passaven d'aprendre a sorgir mitjons, però d'altres es tornaven expertes en patronatge i a partir dels models de les revistes feien els seus propis vestits.

Els homes acudien a cal sastre, on amb una cinta mètrica els prenien les mesures exactes. Després escollien la tela. Al cap d'un temps recollien la peça embolicada en paper de manil.la. Era un vestit artesà d'una qualitat imperible. Només els canvis del cos humà i l'avorriment els podien desar als armaris.

La festa dels rams és la dels nens i nenes petits. Dels que encara no han fet la comunió. Per rams ja es comencen a veure violes i el dia ja és una mica llarg. El món mostra els seus colors de vida i, les famílies mostren l'esclat dels petits que amb palmes i palmons tornen a rebre Jesucrist.

La diada que s'ajunta al voltant de l'església representa una clara expressió d'alegria per la continuïtat del cicle de la vida. La vivacitat de la roba vermella, groga i blanca de primavera contrasta amb la fosca de l'hivern acabat de passar. Els petits llueixen la roba i mostren les palmes barroques de València. Els grans duen els rams de llorer, romaní o olivera que un cop beneïts els protegiran dels perills de la vida. Es costum tradicional d'aquesta diada col.locar a les portes i finestres de les casses trossos de palmons en forma de creu, per protegir-ne les obertures de mals averanys i mals esperits.

Després de la benedicció de les palmes. En tant que té lloc la sardana a la Plaça, al carrer s'allarga una cua de gent que espera pacient davant d'un establiment. Es tracta d'un punt, d'on es desprenen olors d'ametlles rostides al forn, de codonyat, de sucre cremat, d'anís... Són els avis que esperen el tortell. La tradició mana que cada avi per la diada del ram faci el present d'un tortell a cada nét. El tortell del ram ha d'estar present al dinar de totes les cases, on hi ha avís i néts. Les postres de tortell són la culminació de la diada que s'acaba amb el crepuscle primaveral damunt de la taula.











Comentaris

  • Goig en tornar a llegir els teus relats mestre !![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-11-2010 | Valoració: 10

    imperible [que no pot ésser destruït o anorreat, que és de llarga durada] .


    M'alegro que tinguis aquesta qualitat.

    I la de resilència. Aquesta més pròpia del nostre poble.

    El publicaré a Tribuna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: