Dita Nica

Un relat de: Tanganika
-Sí, la Nica.

-Un moment, un moment. Nica, Nica. És de Verònica? És de Mònica?

-No, és de Nica- i, pffff, es tapà la boca amb les mans, rient.- És de Bonica!

-Ah! Així aquesta Nica Bonica fa classes d'Egocentrisme a la platja Narcisista en temporada de bonança tres cops a la setmana? No fa per a una disciplina així, no? Hauria de ser, si més no, cada dia del curs estival.

-Però, tu, estàs interessada en anar-hi i t'estàs centrant ara en criticar-la?

-Les dues coses. Si hi vaig, l'observaré molt, analitzaré més i la podré jutjar, cosa que em complau. Umm, quina delicatessen, això de carregar-me metòdicament i amb sublim capacitat viperina persones que en cert grau cal enfonsar, com aquesta Nica.

La Tània -mira que batejar-la Lusitània!- acabà així com ho duria, en cas de dur-ho.
L'emprenyava haver de pagar la voluntat de set euros per veure com la Nica lluïa cos treballat i poca cosa més. I si era fina i querubina es tractava de la genètica, cap punt a favor. La Nica ensenyava als assistents -grup més nombrós d'homes- exercicis simples, alguns d'absurds, alguns d'arxiresiduals, d'arxievidents, de naïf que qualsevol infant se n'hauria fomut. Acostumava a fer una demostració de la dansa del Meu Ventre, megaassajada, amb massatge previ inclòs per algú devot que li feia a canvi de deixar que li endevinés la mida de l'ull del cul. Remenava els glutis que es sostenien perquè es passava les nits dormint dempeus amb uns pals que els li apujaven, apuntalant-la, com certes dalinianes figures. Els pits, sota els sostenidors, eren melons cantaloupe madurs de cinc quilos cadascun. Els havia practicat un tall per tal que en finat el ball, tot i fent-s'hi un preparat i innocent copet, superessin suc que l'alumnat, situat en filera, per torns, beuria, agenollats sota aquella deessa de totes les galàxies. I pagarien extra submissa-subjugadament.

De cara a la galeria, la Bonita s'havia farcit de plomissol -tant se li'n fotia el sacrifici d'oques descalces o no- sota l'epidermis del cutis que en realitat era cadavèric. Però ella gas a fons a fer-se notar mentre de fons un gos emetia udols i lladrucs de pena que ella colgava amb música de mòbil histèric. L'animal, empresonat en una caixa de cerveses buida al costat d'una de plena, si no vigilava com calia la llar de la Nica, la dona usava una ampolla per apallissar-lo. Les puces, intuïtives, per aquella raó mai van instal·lar-se al pelatge de Gosmeu.

-Ah, així la Nica, ni de Verònica ni de Mònica, sinó de Bonica- tancà conversa la Tània. La Cúscula havia dit prou coses ja.

Van continuar, les dues amigues, fent terrasseig, un assaig de cafeteria aquí, restaurant allà, a l'exterior i a la brisa. La Cúscula, que feia classes de 'Lligar amb qui cal per ser rica' i la Tània, que en feia de 'Com entrar en un ajuntament amb dret a dues hores per esmorzar incloses al sou'. Allò sí que eren tallers i conferències i trobades i xerrades i ben cobrades i no pas el que la imbècil i fastigosa Nica duia a terme. Sort que la denunciarien, és clar.

Comentaris

  • La Tanganika duu...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 13-08-2018

    ...el que ha de dur, en funció de la roba. Si va amb leggings, és normal que dugui tanga, sinó queda ben lleig la marca-calcetes. Ho fa perquè és presumida, no pas per res més, perquè no quedaria bé. Li encanten les calces de blonda, perquè semblen treballades i al cap i a la fi és llenceria industrial. Però no, la Nica de 'Dita Nica' no és la NiKa de Tanganika.

  • Dubte[Ofensiu]
    kefas | 13-08-2018

    La dita Nika, portava Tanga ?

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132051 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).