Distancies tan tan i tan grans....

Que no el puc somiar?
Desitjar?
Voler?

Paraules que m'enganyen. Si ja ho sé, no són res més que paraules.

Extrany oi? Per mi paraules ho és tot. Paraules és mostrar, paraules és amor, és odi, és esparança, és enyor, és amistat, és silenci, és decepció, és desesperació, és mentida...

Doncs per ell, no deu ser tant.

Vull demanar un desitg, vull saber, vull esbrinar.
Però no m'agradaria ensopegar.
Sinó per qui m'arreglaré?
Amb qui pensaré?
Qui serà el que em faci despertar-me amb nervis?
Com serien els dies sinó espero en veure'l i en trobar-me en ell?

Llagrimes de ja no sé perquè.
Si perquè t'estimo o perquè no et podré atrapar mai...
No vull que ningú em digui res.
Tu seràs el meu secret i el portaré fins que el cor em digui prou.