Distàncies impossibles.

... el que queda sempre és allò viscut que ens desperta un somriure. Més d'un cop m'he preguntat perqué no em fa mal allò que em va portar a allunyar-me'n, tan sols suspiro en recordar bons moments...
Una abraçada

"mentre calco d'amagat en la meva ment el teu somriure per somniar-lo després, furtiu i solitari." M'ha encantat aquesta frase.
Hi ha infinitat de poemes que tenen , diguem-ne, el mateix "argument" que el teu. Però n'hi ha que, per la gràcia en les despcripcions, per la contundència a l'hora d'expressar les idees, per la riquesa del lèxic..., ens semblen sempre nous, com és el cas del teu.
(Gràcies pel comentari.)

Sempre restarà la tendresa de tot el que hem sentit per algú altre, malgrat les distàncies que puguin existir.


gyps

Gràcies..gpíssim..!!..a l'alba..potser..cercaré ..escriuré..!!..

Tot és impossible ..per a tu..per a mi..per a mooltsss!!
tan se val..!!
carpe diem..!!

...els somnis poden ser tan reals que la realitat sembla un somni.

Mercés pels teus comentaris.

Una abraçada.

Es important tenir un bon bagatge d'il.lusions,
aliment basic per sobreviure, en un mon,
on la decepció i el desencis,
omplen el llibre de la nostra vida.

Avet

Una distància impossible, la de l'absència i també un dolor inevitable que caldrà curar, i són els mots els que airejen les ferides, primer pas per a guarir-les.
M'alegra i m'agrada retrobar-te en la distància possible dels relats.

Una abraçada.

...pols oposats de l'amor, que, no obstant, s'entrellacen entre si!
Suposo que també es tracta de buscar la felicitat i les ganes en un mateix, encara que s'estigui enamorat.


Sergi