Distància

Un relat de: abraham

Són les 7 del matí, llevat desde fa ja dues hores, contemplo les llums d'aquest nou indret. Em fumo, pacientment el cigarret i bec el millor café mai tastat.
Veig les muntanyes, les serralades, les carenes i els cims, tan diferents… i tan semblants al mateix temps. M'imagino, corrent per la vall, pujant pels singles… i tu, al meu costat.
Al meu costat, una cadira buida. On imagino que seus i et deixes abraçar.
I de que serveix tanta bellesa, tans somnis, tan amor per la vida, si no hi ets per contemplar-ho amb mi?
He perdut part de la meva vida, buscant felicitat a la soledat, i creia que ho havia aconseguit, viatjant amb una moxila com a unic acompanyant.
Però t'he conegut, amor, i tot ha canviat… Res té sentit si no em pots acompanyar, si amb tu no puc compartir, el que veig, el que somio, l'aire que respiro, les estrelles que admiro, la terra que trepitjo, el cigarro que fumo i el cafè que degusto.
I com n'és de cruel la imaginació, quan estant a distancies salades, et veig a cada racó, sento la teva veu i el teu somriure tan a prop… Però res és realitat.
Tansols l'amor que viatja i travesa oceans.


Comentaris

  • res té sentit si no amb mi per compartir-ho...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 10-02-2006

    Saps? m'agradaria que aquestes paraules encara fóssin sentides...
    i que les coses s'afuéssin quedat en aquest punt... però no ha estat així...
    un relat, segueixo pensant, que preciós..

  • Distàncies arran[Ofensiu]
    kukisu | 01-12-2005

    Hola Abraham. M'ha agradat molt el teu relat i també el teu tarannà. Tots hem passat alguna vegada per situacions semblants, pèro les distàncies també poden unir més les persones.
    Continuo llegint-te.
    Moltes gràcies per escriure, continua fent-ho.

  • que LTE[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 01-12-2005 | Valoració: 10

    travessi oceans, i la imaginació la porti fins a tu, per poder-se sentir abraçada entre uns braços que estima, que la distància no deixa tocar...
    però imagina, també, moments al teu costat, i la teva mirada, com un nen encuriosit a tot allò nou, a cada indret on ella no hi pot estar...
    Que el sentiment de saber que la ditància no et separarà d'ella creixi a cada instant, amb cada cadira buida i amb cada somriure per l'estel que us pertany.
    LTE i EMP s'estimen....
    ;*

  • que LTE[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 01-12-2005 | Valoració: 10

    travessi oceans, i la imaginació la porti fins a tu, per poder-se sentir abraçada entre uns braços que estima, que la distància no deixa tocar...
    però imagina, també, moments al teu costat, i la teva mirada, com un nen encuriosit a tot allò nou, a cada indret on ella no hi pot estar...
    Que el sentiment de saber que la ditància no et separarà d'ella creixi a cada instant, amb cada cadira buida i amb cada somriure per l'estel que us pertany.
    LTE i EMP s'estimen....
    ;*

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de abraham

abraham

100 Relats

254 Comentaris

86752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Nascut un any molt fred a Palestina ( 1978). Criat entre Catalunya i el meu país natal.

Sempre me considerat un nen, noi i home incomprès, és potser per aquest motiu que vaig començar a empendre l'aventura de l'escriptura molt aviat i també potser el motiu de que des d'aleshores no hagui parat.
Llegir i escriure, són dues activitats que faig a diari; cada nit, quan el meu cap entra en el millor estadi per a la reflexió.

Així, com mai he parat quiet intel·lectualment tampoc físicament, doncs el desitg de saber i conèixer m'ha dut a racons de món ben diferents desde els 18 anys.

Dins d'aquesta maravellosa recerca que és la vida, he topat amb aquest maravellós espai, on m'hi trobo realment molt agust i el qual m'ofereix la sortosa possibilitat de trobar-hi bons relats per pensar o gaudir, i on, a més a més, tinc la possibilitat de expressar-me lliurement i de llegir, sempre gratament, bones i males crítiques sobre el meu treball.

Moltes gràcies a totes i tots per els vostres comentaris i per oferir-me tans bons moments de lectura.

M'agradaria molt compartir amb vosaltres opinions i converses. Sempre resulten millor prenent un café, però aquí us deixo el meu e-mail:

abraham_lluc@hotmail.com

Un plaer compartir aquest espai amb vosaltres!
Una gran abraçada amics