Cercador
DISSABTE
Un relat de: Joana Llor SerraLi agrada llevar-se d’hora els dissabtes que els nens van amb el seu pare. Sembla que el dia s’estiri amb la possibilitat d’aprofitar millor cada minut, cada segon. Són gairebé les dotze i la casa va agafant l’olor de la tatin que ha preparat per l’hora de dinar. Abans, però, la idea de relaxar-se una estona al menjador amb un llibre entre les mans és, sens dubte, la recompensa del matí. El sol entra a raig pel que ella anomena el seu mirador. Aquell raconet amb una butaqueta encarada al biaix cap al finestral de quarterons, esguardant els petits mons del seu pati de mansana, li recorda les “celosias” de les cases andaluses que tant enyora dels anys que va viure a Sevilla.
Obra la finestra i, sense demanar permís, la llum s’escola directa, il•luminant amb intenció cada peça del menjador. Li agrada cuidar els detalls, els llibres situats amb un desordre gairebé estètic a la llibreria, la marina de Cadaqués situada sobre la calaixera modernista, fins i tot, el tronc del Brasil, que ja toca el sostre forma part del mobiliari. El seu mirador s’insinua discret, la butaca crua, una tauleta blanca decapada amb l’ombra de l’eunuc obert a la pàgina 40, una làmpada de peu per quan la llum se’n va i una col•lecció de plantes exuberants que recorden a escala els jardinets de les plantes baixes. Els barcelonins els agrada omplir les cases de verd per oblidar que estan a la ciutat. Va a buscar una cervesa i l’olor de la tatín ja és més intensa, dolça, provocadora. En canvi, la resta del dinar minimalista i lleuger, d’amanides i carpaccios faran les delícies dels seus convidats.
Torna al menjador i s’acosta a la finestra fugint de la tatín. La primavera no fa olor a Barcelona, pensa. Té color, blaus intensos travessats per grisos, verds i més grisos. Tot i la manca del perfum primaveral li agrada aquesta ciutat. L’Eixample modernista, elegant i cosmopolita. La Barcelona dels barris Gràcia, Horta o Sarrià. La Barcelona d’ Eduardo Mendoza a la Ciudad de los prodigios, la llum i la foscor, el mar i la muntanya. Ha tancat els ulls un moment i aquella escalfor intensa deixa passar un sospir de vent que la fa més suportable però, tot i així, es deixa vèncer pel moment. Ja deuen estar a punt d’arribar. Truquen a la porta. No fallen, puntualitat britànica. Obra la porta, “noia, quina oloreta més suggerent amb que ens sorprendràs avui!. Ho haureu de descobrir vosaltres mateixos.
l´Autor
30 Relats
18 Comentaris
21687 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89