Dissabte tarda

Un relat de: Vallespir

-Collons, quina escorreguda!- diu ell, en descarregar l'estrès de tota la setmana i deixant-se caure amb la seva panxota peluda i suada sobre els llençols.

Ella s'aixeca del llit amb la visió del cul d'ell, que ja dorm profundament, es dutxa, es vesteix, es posa a escórrer unes peces de roba delicades i, després de rentar els plats, els col·loca a l'escorredor.

Encabat, interromp la breu migdiada postcoital del seu marit i l'apressa perquè els cal anar a l'híper a tornar a carregar per a tota la setmana.

Comentaris

  • Una altra peça...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 01-02-2008 | Valoració: 10

    ...d'aquelles de la vida quotidiana. Aquesta atmosfera anodina, aquesta convivència circumstancial està magistralment descrita amb tants poc mots.
    Felicitats !

  • Ostres!, vaja dissabte![Ofensiu]
    Leela | 28-01-2006

    m'ha agradat molt com amb poques paraules has sabut copsar, al meu parer, aquesta 'monotonia' del dissabte a la tarda... (jo fins i tot, si no fos perquè calia anar al super, hagués dit que era un diumenge d'aquells fastigosos...)
    M'has fet sentir moltes coses: la rutina, un cert avorriment, la quotidianitat grisa, el fer les coses perquè 'toca' fer-les, aquell malestar que no saps d'on ve i potser és perquè aquell dissabte a la tarda no hi ha res nou per fer...
    M'ha agradat molt el teu relat. També m'ha agradat com has sabut jugar amb 'l'escorreguda', com l'has usat de fil conductor d'aquest dissabte - gris- tarda.

  • aiguademar | 04-01-2006 | Valoració: 10

    És genial l'escrit, breu però molt concret, molt ben expressat.

    Quantes parelles porten aquest ritme?El coit del dissabte, la migdiada suada i sens tansols mirar-se i en aixecar-se a continuar com si res hagués passat.

    Que trist, però quan cert. Esper que si algun dia em caso, els meus dissabtes siguin més especials.


    una abraçada!

  • Dissabte : neteja general?[Ofensiu]
    angie | 04-01-2006

    Uff, quin mal rotllo de dissabte...

    Monotonia amb majúscules.

    M'encanta el joc que fas amb la paraula escorreguda (la del paio i la dels plats)

    angie

  • laia | 02-01-2006

    i punt
    tot és rutina

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

36445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger