Dissabte al vespre no m'avorriré.

Un relat de: Mena Guiga
"Dissabte al vespre no, no m'avorriré, gens ni mica, gota."

Perquè puc:

- Mirar les teulades i comptar els gats que fan el tronera o diuen poemes a la lluna o volen ser més alts que les façanes. Els comptaré, seran segurament menys, amb la crisi...
I quan vagi al llit, insomne, els recomptaré i dormiré millor que si anés gat.

-Escriure un mail a una persona desconeguda i que em respongui i no tot seran misèries, sinó sorpreses i veritats i mentides inflades o divertides i a la matinada acabarem i haurà estat una nit memorable.

-Ballar i gratar-me el cul alhora, amb la porta de casa oberta. Entraran els veins i veïnes, tafaners, xafarders, bocabadats, enrigolats. I s'hi afegiran i allò acabarà en una festa amb maduixes, nata i cava.

-Explicar-me contes essent jo alhora nen i adult, escollint els personatges, fent totes les veus, triant tots els inicis, nusos i finals i, si tinc pipí, a mà un orinal.

- Agafar amb el caçapapallones papallones nocturnes i un cop en tingui mil, cosir-les per les ales i agafar-m'hi...i volar ...

...i ...encara estic volant....
I no és dissabte al vespre!

Comentaris

  • Les petites coses[Ofensiu]
    Anaïs | 27-03-2012 | Valoració: 10

    Les petites coses de la vida, aquelles que de tan petites que ens semblen poden ser majestuoses. Aquelles coses tan importants però que sovint queden tan apartades...

    Anaïs

  • Ets ben original![Ofensiu]
    free sound | 27-03-2012 | Valoració: 10

    Barrejant papallones i gats,
    contes i balls,
    rialles i escampalls!
    M’agraden els teus escrits!
    ...per seguir volant.
    Una abraçada gens avorrida.

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434557 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com