DISQUISICIÓ ERRÀTICA

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Qui sóc? D’on vinc i cap a on vaig?
Qüestions transcendents i eternes,
Com en Hamlet amb el crani a la ma.

I parlant de ma, ara em ve al cap
que al menjador li convé una pintada.
Aprofitaré quan vingui el bon temps
que serà menys feixuc i més lleuger.

Com les amanides que m’he de cruspir,
No fos que el colesterol se’m posi a mil.
Res noi, que els anys no passen en va.

I si simplement tot a la vida fos banal?
Llavors no caldria preocupar-se tant.
Tanta ànsia, el seny, acaba fent perdre.

I pel que fa al reputat seny català.
tot això de la independència ja hi fa?
A veure si s’anirà en orris tot plegat.

Ostres! que he de trucar a la Susanna
o em dirà que això nostre s’ha acabat.
Mare meva! la declaració de la renda.
Segur em foten un gol si no l’acabo ja.

Com el que va endinyar el Barça el dissabte.
Qualsevol diria que va ser cosa de màgia,
que és el què cal per arreglar el país.
Amb tan corrupte... Campi qui pugui aquí.

I la gent votant als mateixos, tant li fa.
Si és que, a la fi, som animalons de costums,
sempre ensopeguem amb la mateixa pedra.
I així qui li don la volta? No n'hi ha prous.

Mira! Que parin el món que jo em baixo.
Sempre millor que abaixar-se els pantalons.
I ara aquest maleït mal de cap refotut,
a veure com renassos m’haurà vingut?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

125 Relats

197 Comentaris

43858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com