Disputes de parella

Un relat de: joandemataro

Ara que ja estic més tranquil començo a escriure al meu diari el que m'ha passat avui. Ha estat un dia d'aquells que podríem anomenar " mogudets", com molts dissabtes al matí tota la família corríem per casa amb un ritme frenètic, doncs tothom tenia plans: que si el partit, que si un treball amb les amigues, que si anar de compres, que si anar a córrer...i com que no ens havíem organitzat va començar a créixer aquella tensió que sense adonar-nos ens porten els nervis, i llavors comencen els retrets: que si sempre igual, que si tu...., que si et penses que..., i al final tot són crits i morros i la casa per escombrar.
En fi, jo com no soporto aquestes situacions vaig agafar la porta i vaig marxar a airejar-me una miqueta.Com no tenia ganes de veure ningú vaig anar de dret a l' aeropàrquing, vaig agafar la nau petiteta, la que fem servir pels viatges curts; a mi m'agrada perquè és prou còmoda, té finestres per tot arreu i va prou ràpida, tot i que no agafi la velocitat de la llum,però poc li falta.
A vegades sortir a fer una volteta després d'una petita discussió va bé, per refredar la cosa. Doncs bé, ahir vaig decidir anar al meu lloc preferit, a Tità, un dels satèl.lits més bonics de Saturn. Allà, normalment no hi ha gairebé ningú i em sento en pau per poder posar en ordre els meus pensaments.
Mentre sortia de l'atmosfera , com sempre, vaig aprofitar per admirar el nostre planeta, per sort segueix sent el més bonic de la galaxia i m'agrada observar com es va fent petit i més petit, perquè alhora jo em sento gran i més gran...no sé ben bé per què . Després quan ja perdo de vista el planeta m'encanta mirar, a través de les finestres de la nau, l'univers que s'escampa en totes direccions; és un espectacle meravellós,grandiós...milions i milions d'estrelles surant en un espai infinit...pensareu que em torno a sentir petit, doncs no...em sento encara més gran...no sé tampoc per què.
Ja a Tità, aparco la nau i surto a l'exterior, amb el vestit espacial, és clar, doncs fa una mica de fred per allà dalt... i vaig al meu cràter preferit. Des d'allà hi ha unes vistes magnífiques de Saturn i les seves anelles, és un espectacle tan bonic... i llavors tanco els ulls i inspiro ben fort i deixo que el meu cos descansi i la meva ment es relaxi...i penso en la tontada de discussió que hem tingut al matí a casa amb la dona...i allà a la distància, encara que em costi de reconèixer-ho, penso que ella té raó i que li demanaré perdó i després, amb una mica de sort,farem l'amor per signar la pau com déu mana i en fi demà, que serà un altre dia, ja et diré... !!

Mart, dia 686 de l'any 4011 dDT( *)

(*) després de la destrucció de la Terra

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    nuriagau | 08-06-2010 | Valoració: 10

    Hom diu després d'una discussió de parella, la dona necessita explicar-la i l'home meditar-la tancant-se en una cova. També, s'afegeix que les reconciliacions solen ser d'allò més interessants. Sembla ser que aquests tòpics es mantindran fins després de la destrucció de la terra!

    Enhorabona,joandemataró!

    Núria

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]

    Hola;

    El text en un arxiu en word annex a l'email adreçat a tribuna@guimera.info

    Quan et vagi bé, però abans del dia 0 dDT

    Gràcies

  • no gosaria dir-ne[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 06-06-2010

    ciència ficció d'aquest relat costumista en tot, menys en la ambientació i els decorats, també podries haver dit que agafava un Ferrari i pujava al Turó de l'home i veure els paisatges. Però s'accepta la intenció i la voluntat de fer-nos veure que malgrat canviem de temps i/o de planeta, les coses de parella seguiran sent com ho són ara.

    Bona feina i a seguir treballant.

    X

  • Futur o present?[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 21-05-2010 | Valoració: 10

    Benvolgut Joan,

    t'haig de confessar que el títol del teu relat m'ha despistat, que em pensava que em trobaria amb un diàleg entre una parella que es baralla i no en la reacció d'ell escampant la boira a la quinta forca. El factor sorpresa és el que més valoro en un relat curt, i el teu el té del tot. Ara bé, tu creus que, tant en la teva narració com en la meva (L'oci del futur) estem davant d'un tema futurista? La nau per anar a Tità, el desplaçar-se a la velocitat de la llum, etc... són elements que encara no s'han fet realitat (com els polzes allargats en el meu cas), però em penso que el vertader rerafons, la disputa de parella per un dissabte "mogudet", així com els adolescents que retrato, són temes molt actuals. Per tant, no es que em faci por el futur, és el present el que m'espanta! A banda, també en ambdós contes la comunicació està trencada, i d'una manera força paradoxal en uns adolescents que tenen uns mitjans per interaccionar més accessibles que mai.
    Et seguiré llegint, tens un estil fresc i directe que confereix una fluidesa al relat que passa molt bé.

    Una abraçada,

    Lluís Pagès

  • Una disputa[Ofensiu]
    Cendra de flor | 18-05-2010 | Valoració: 10

    com qualsevol altre de parella, però en un context molt dieferent.
    Moltes felicitats!
    Un final sorprenent!

    Cendra

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

423 Relats

2122 Comentaris

367749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan