Disgust (Secrets)

Un relat de: ciosauri

Avui m'he passat mitja hora al telèfon. Ho necessitava: he rebut un cop fort, una bona sacsejada, i s'ha esmicolat una part del meu món. A ella no l'hi he explicat, però; ara no puc... Parlar-ne em faria massa mal.... Intentaré recollir els trossos i continuar. Més endavant, potser.... No, tampoc; a vegades una confessió feta en un moment de debilitat és, després, un entrebanc que no pots oblidar. No m'agradaria gens que ens passés això, que ens sentíssim incòmodes: jo sé que ella sap... Deixem-ho... L'hi he trucat, sí. I hem parlat un xic de tot. No sé si ha notat alguna cosa, però no ha fet cap comentari. Sentir la seva veu m'ha asserenat una mica. Gràcies, se m'ha escapat, just abans de penjar. I ella, la meva amiga, m'ha contestat: de res.

Comentaris

  • Per molts anys. Jo també enganxo ![Ofensiu]
    Siset Devesa | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!




    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Com que no sabia de quina altra manera comunicar-t'ho...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 02-06-2008

    ... moltes felicitats pel premi de Sant Narcís !
    Ho he llegit al Punt d'avui i m'he permès de publicar una notícia al fòrum. T'ho mereixes !
    Vinga, vinga, a penjar aquest relat. Tenim ganes de llegir-lo.
    Salutacions !

  • sempre anem[Ofensiu]
    gypsy | 13-01-2007 | Valoració: 10

    recollint trossos esmicolats del nostre interior i intentem recomposar-los com si fossin part d'un trencaclosques, la nostra vida.

    Hi han secrets que mai no es poden explicar, perquè ni nosaltres mateixos entenen les causes que ens poden dur a actuar de manera sobtada, diferent al habitual.

    Relat sorprenent, fa pensar fins a quin punt som éssers individuals o hem de compartir-ho tot amb algú altre.


    petons!!

    gypsy

  • Efectivament [Ofensiu]
    Màndalf | 07-01-2007

    Reflexions plenes de secrets inconfessables. Dubtes a l'hora d'explicar-los, a qui explicar-los, quan fer-ho... ganes de fer-ho però no saps com... ganes de parlar per evadir-se d'un mal tret...i l'amiga que segurament ho entén però té la delicadesa de no ha de preguntar... per això és una amiga...

    Molt bé el teu plantejament dels secrets.

  • Amb delicadesa[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-12-2006 | Valoració: 10

    Un relat que parla de secrets, però que no desvetlla cap.
    Només, subtilment, ens parla d'aquella figura que n'és dipositària, fins i tot sense saber-ho, de la persona que ens escolta, ens endevina, ens presenteix, ens ajuda a la seva manera, és propera tot i no ser al costat i ens deixa creure, a més, que no ha fet res especial per nosaltres: un amic, una amiga... un tresor!

    Un relat delicat, una prosa senzilla, frases ben construïdes... M'agrada el teu estil!

    He començat per comentar-te aquest relat però podria haver començat per qualsevol... bé, deixarem algun per un altre dia: el cert és que tornaré a passar per aquí perquè avui m'ha resultat molt grat llegir-te.

    Per celebrar la coincidència d'avui, que m'ha permès descobrir-te com autora, t'envio una abraçada just abans d'enviar,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

22 Relats

101 Comentaris

33961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es