Cercador
Disfruto escrivint... encara que sigui al costat d'una estrella
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Sovint us escric amb una estrella al meu costat,
que entre glop i glop m'acompanya
quasi bé sempre fins al final dels meus poemes.
No sempre ho faig,
però quan ho faig
disfruto amb aquests dos grans plaers :
el d'escriure els meus versos,
i el de beure'm una cerveseta ben fresca mentre composo.
I si a voltes desvariejo,
no és per una pura i simple casualitat...
i en certs moments, ploro
mentre construeixo un edifici sencer de pròpies paraules,
i que a més a més van dringant,
ballant i saltant al meu compàs.
Entre glop i glop,
hi ha sovint una paraula,
un vers,
un altre modern poema.
No sé fins a quin punt això pot ser un pecat,
o un mal vici,
o un problema...
però el que si que sé, és que disfruto com un nen,
i encara que sigui amb una estrella...
disfruto escrivint.
Comentaris
-
i de vegades...[Ofensiu]Capdelin | 21-05-2005 | Valoració: 10
l'estrella salta dins del got i fa un glop i balla entre univers de mots que tenen regust a cervesa fresca suant got de poema, a estrella, a rebel·lió de rimes de nua donzella, a infant que jugant es fa gran escribint gargots en cels d'estels i cometes...
disfrutar escrivint... és l'essència del plaer poètic i se't nota que gaudeixes, que frueixes... per això ets feliç, positiu, animant a tothom, defensant a tothom, exaltant a tothom... primitiu que amb pocs mots montes un poema...
gràcies per tot company, amic, soci en el primitivisme, en l'anarquia de la forma i en el poder de la nuesa salvatge de la poesia.
una abraçada!!!!
PD. I pensar que a "Tarzan" no el van deixar ser poeta perquè tenia pocs mots per omplir la selva dels prepotents colonitzadors, imposadors de llengües externes!!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872144 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.